L?edifici es va construir per iniciativa de l?industrial tèxtil barceloní Enric Batlló i Batlló, que va encarregar a l?arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas la construcció d?una casa per a la seva residència (pis principal) i per llogar la resta de pisos.
La Casa d’Enric Batlló ocupa una parcel·la delimitada pel passeig de Gràcia i el carrer Mallorca, fet que condiciona la planta allargada i la façana en xamfrà. L’arquitecte va solucionar el gir de la cantonada amb la construcció d’un cos poligonal que, com a torre, uneix els dos llenços murals oberts als dos carrers i on es localitza l’accés a l’interior de l’edifici. La unió amb el passeig de Gràcia la realitza mitjançant un altre cos semblant a la torre però de menor dimensió.
La finca consta de sis nivells d’alçat (planta baixa, principal i quatre pisos més) i es cobreix amb un terrat pla transitable. La façana presenta tres nivells clarament diferenciats en alçat; per una banda, un cos inferior que engloba les obertures de la planta baixa i principal. Un segon nivell clarament delimitat pel cos de finestres (amb balcó) del primer, segon i tercer pis i, finalment un nivell superior on es desenvolupa el pis de sota la coberta, clarament diferenciat de la resta gràcies a la decoració dels paraments i el balcó corregut amb barana de ferro.
Destaquen les decoracions de ceràmica (Pujol i Bausis), les baranes de ferro colat i els treballs de forja (Sancristòfol), la tribuna del cos lateral, els ampits de les obertures del principal i el coronament amb una cornisa en voladís, decorada amb motius vegetals i amb arcs apuntats al lloc on coincideix amb la línia vertical de finestres.
L’entrada monumental localitzada a la planta baixa de la torre, dóna pas a un vestíbul poligonal, amb una gran estrella al sostre, que comunica amb un altre de més amplitud on es localitza l’escala monumental. Aquesta escala, realitzada en pedra, porta únicament al pis principal de l’edifici, i es caracteritza per la barana, també de pedra, del tipus de balustre amb petites columnes amb base i capitell esculpit. Des de celobert destaca la gran combinació d’elements de tradició constructiva gòtica com les finestres coroneles de llinda apuntada amb mainell central, que redueixen progressivament la seva amplada als pisos superiors. D’aquest celobert surt una altra escala, més senzilla, que condueix a la resta de pisos.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40401
. Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona; https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/1525/–/–/cp/
. El mosaic del meu barri: https://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona/mosaics/mosaic/carrer-de-mallorca-259-casa-enric-batllo-plafons-de-facana/
. RCCAAC: https://taller.iec.cat/rcic/fitxa_una.asp?id_fitxa=34
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 4066-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 26/05/2000
Publicació: BOP
Data publicació: 14/06/2000
Nota:
A l'inici de la dècada de 1980 l'immoble va patir una reforma interior important per tal d'habilitar l'edifici com a hotel. L'establiment es va inaugurar el 1986 amb el nom d'Hotel Condes de Barcelona, propietat des del 1995 de l'empresa General de Rellotgeria (Gerasa).
Nota 2:
Edifici seleccionat per a l'Olimpíada Cultural Barcelona’92.
