Edifici entre mitgeres, construït en una parcel·la molt estreta, amb façana simètrica de planta baixa i cinc pisos, amb dues obertures per planta. Tot i la seva estretor, Eusebi Climent li va saber treure partit en base a una acurada decoració, especialment a la fatxa amb esgrafiat floral, la barana de pedra calada amb motius florals del principal i de ferro colat a la resta. Tots els pisos mostren, entre les obertures, un medalló romboïdal. El del pis principal figura una aixeta sostenint l’escut de Catalunya, donant-li un aire heràldic ia la resta de pisos, al centre del rombe hi figura una flor, excepte l’última que no té aquesta decoració (desconec si ja era així en origen o va ser suprimit posteriorment). Destaquen també les llindes de les obertures, esculpides amb motius florals i la porta de fusta cisellada, amb una reixa a la part superior. Corona l’edifici una cornisa, suportada per mènsules, i les baranes de pedra calada del terrat.
El vestíbul llueix molt decorat, amb les parets esgrafiades que emmarquen sengles quadres romàntics, amb sanefa superior de guixeries florals i una pintura al sostre amb flors violetes pintades, amb unes sinuoses tiges amb forma de “coup de fouet”. Una cancel·la amb un òcul central, separa el vestíbul de l’escala, mostrant-la un pilar d’arrencada de marbre, arrambador amb esgrafiat floral estilitzat i baranes de ferro colat.
