Va construir la casa el mestre d’obres Lluís de Miquel i Roca, els anys 1904-1905, per a Maria Àngela Vilabella.
És un edifici entre mitgeres, de composició simètrica, que consta de planta baixa i tres pisos superiors. El parament de la façana és d’arrebossat, presentant una franja d’esgrafiats que recorren horitzontalment el mur a la meitat de les obertures de cada nivell, excepte a la planta baixa.
A la planta baixa hi ha l’accés a l’edifici, una portalada d’arc deprimit còncau tancat amb una porta amb plafons de marqueteria de fusta, la part superior de la qual presenta una reixa de ferro forjat amb motius florals. A la dreta, hi ha una segona obertura que serveix com a accés al comerç.
A l’alçada de la imposta dels dos arcs, s’estén un fris decorat amb motius florals en alt relleu. A la clau dels arcs, es disposen dues mènsules de grans dimensions que suporten la llosa del balcó del primer pis. Aquestes contenen representacions florals.
Les obertures dels pisos es disposen de forma harmònica al conjunt de la façana. Hi ha un total de sis, dos per planta. Són rectangulars, amb la llinda abundantment ornamentada amb gira-sols en relleu. Els balcons dels tres pisos són correguts, amb baranes de ferro forjat amb motius florals i geomètrics.
Sobre les obertures del tercer i darrer pis, es disposen dos respiradors coberts de motllures de fulles serrades i flors de gira-sol.
Una cornisa motllurada, amb lleuger voladís, marca l’inici del coronament de l’edifici. Aquest està format per tres figures escultòriques, una central, presidint l’edifici i de dimensions més grans, i dues laterals, més petites. Les dels extrems estan formades per un conjunt de motius florals en forma d’onada. La central conté, a la part superior, un relleu còncau de flors i altres representacions vegetals. Les tres figures queden enllaçades per unes ramificacions de fulles i flors.
El vestíbul és allargat amb arrambadors de ceràmica amb motius florals i sinuositats. Les parets estan decorades amb esgrafiats i una sanefa també floral emmarca el sostre. Un arc deprimit separa el vestíbul de l’escala, que arrenca amb un pilar de marbre blanc, baranes de ferro colat i sanefa esgrafiada als arrambadors. Als replans disposa de finestres amb vidres de colors i també amb reixes de ferro forjat amb sinuositats.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/53429
. Barcelona.zone: https://www.barcelona.zone/es/casa-vilabella
Proteccions:
Edifici inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
