La Casa Roura o la Bianga va ser dissenyada i construïda per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner durant els anys 1889 i 1892 per encàrrec de la seva cunyada Francesca Roure i Carnesoltes i el seu marit Jacint de Capmany i Bonfús. El projecte es va basar en la reforma total de l’antiga casa Can Prats de la Riera, propietat de Francesca, creant un edifici de planta rectangular amb soterrani i dos nivells.
L’arquitecte va dissenyar una casa-mansió combinant l’estil modernista de l’època, amb influències medievals i dels Països Baixos, incloent-hi elements fantasiosos i mitològics. Els materials predominants de l’obra són el maó, la ceràmica vidriada policromada, el ferro forjat, els vitralls i la fusta. Es va projectar un edifici als quatre vents, amb façanes d’obra vista, coronaments esglaonats, alts finestrals i una espectacular torre circular de gran diàmetre amb coberta cònica d’escates de ceràmica vidrada policromada, situada a la cantonada sud.
L’interior de l’edifici destaca per el bon treball d’ebenisteria, els mosaics originals de tessel·les, les vidrieres de colors i la gran xemeneia del saló principal amb una al·legoria al descobriment d’Amèrica.
És destacable especialment la decoració exterior i interior, basada en el maó vist aplantillat aconseguint un efecte decoratiu per si mateix. Les peces de ceràmica groga que formen les gàrgoles zoomòrfiques de la torre i les de forma vegetal i de cap de gos de l’oratori; el ferro forjat de la porta, baranes, reixes i el parallamps; els vitralls de colors de portes i targes i l’ebenisteria de la barana de l’escala i de la galeria del primer pis i les bigues del sostre.
La Casa Roura és un edifici ple de llum, colors, bellesa i moviment que ens deixen entreveure el resultat “obra d’art total” que va perseguir sempre el gran arquitecte Lluís Domènech i Montaner, amb l’ajuda d’uns magnífics artesans com: Josep Ros i Pau Pujol (ceramistes); artesans de la fàbrica Pujol i Bausis (escates de les cobertes de la torre i oratori); Bertomeu Mercadé (forja); Antoni Rigalt (vitralls); germans Viladevall (ebenisteria) i Mario Maragliano (mosaic de tessel·les).
. L’interior de la Casa Roura es detalla a la pàgina annexa.
. Fonts:
. Dibuix de l’imatge destacada cedit per Daniel Pagans, dibuixant, urban sketcher i aquarel·lista: www.danielpagans.com
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/357
. UPC – Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona – La Casa Roura de Domènech i Montaner a Canet de Mar (1892) – Treball final de Grau d’Enginyeria d’Edificació – Jordi Borrell Mas: https://upcommons.upc.edu/entities/publication/5a3717cd-145c-4421-b55d-bcd9e52b6364
. Revista El sot de l’Aubó, article: Casa Roura – Casa Agustí. La continuitat estilística del Castell dels Tres Dragons de Barcelona – de Carles Sàiz i Xiqués: https://www.raco.cat/index.php/SotAubo/article/viewFile/208522/287650
. Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner: https://www.cedim.cat › obra-arquitectonica
. Llibre: Joies del Modenisme Català – Espais interiors – Carles Sàiz i Xiqués – Esciclopèdia Catalana
Proteccions:
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 318-MH(P)
Disposició: Resolució
Data Disposició: 16/12/1976
Publicació: BOE
Data publicació: 14/01/1977
. . . . .
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 12088-I
Disposició: Acord Ple Ajuntament
Data Disposició: 21/06/2018
