Els primers propietaris de la casa van ser Jaume Sensat i Sanjuan i la seva esposa Rosa Pagès i Orta. Jaume Sensat procedia d’una família marinera i va comandar el vaixell durant una dècada. Fent la ruta de les amèriques, fins que es va instal·lar a Buenos Aires, on va fer fortuna com a agent de borsa. A finals del segle XIX, un cop casat amb Rosa Pagès i Orta, va tornar al Masnou i van comprar i remodelar la casa com a residència d’estiueig, el matrimoni vivia habitualment a Barcelona. Encarregaren la reforma al mestre d’obres Pere Andreu i Cisa. Els elements àrabs van ser proposats pel propietari, que havia viscut dos anys a Egipte i havia agafat gust a l’arquitectura islàmica, i a més, estava de moda en aquella època.
És un edifici exempt en tres façanes, ocupant una petita parcel·la rectangular d’uns 120 m2 i està compost per planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. Aquesta casa també se la coneix com a “Villa Rosa”, per la combinació d’estucats blanc i rosat i pel nom de la propietària.
Exteriorment tot l’interès recau en l’ornamentació, que podria ser considerada eclèctica, amb elements neoàrabs, medievalistes i modernistes, com els arcs de ferradura de l’entrada o els arcs lobulats del primer pis, i elements gòtics com és el cas dels arcs del tercer pis o les petites obertures circulars de les golfes, així com la porta de fusta, les reixes i baranes de ferro forjat o fos, d’estil modernista. Destaquen també la tribuna cantonera amb cúpula d’escates de ceràmica vidriada, que dóna caràcter a l’edifici, i el frontó cantoner del coronament amb les inicials RP esgrafiades. Les altres façanes segueixen el mateix estil però amb la decoració més continguda.
A la pàgina annexa es detalla l’interior de la casa.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8599
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_Cultura_(el_Masnou)
. Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona: https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura-casa-sensat-pages-casa-del-marques-de-la-manguera
. Folletó: Restauració de les façanes de la Casa de Cultura (antiga Casa Sensat-Pagès) – El Masnou (El Maresme) – 1989-1993 – Raquel Lacuesta – Diputació de Barcelona – Ajuntament del Masnou: https://www.diba.cat/documents/429042/055105a6-522f-43de-a095-2e69b7cadcf2
. Arquitectura orientalista a Barcelona: https://orientabarcelona.blogspot.com/2016/01/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html
. El Punt Avui+ – Un punt de referència – Núria Segura Insa – 25-01-2016: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/934911-un-punt-de-referencia.html
. Casa de Cultura: https://elmasnouterrademar.cat/casa-de-cultura.php
Observacions:
- El 1964 Maria del Carme Planas i Sensat, neboda que va heretar la casa a la mort del matrimoni sense descendència, la deixa en testament a l'Ajuntament amb la condició que es destinés a usos culturals. L'Ajuntament del Masnou i la Diputació de Barcelona reformaren integralment l'edifici (1989-1993), sota la direcció de l'arquitecte Claudi Arañó i Bertran. El 1993 es va inaugurar com a Casa de la Cultura.
- L'edifici també era conegut popularment com la casa del Marquès de la Manguera (mànega), pel costum de Jaume Sensat de regar cada matí davant de casa amb una mànega. Fet que va inspirar a uns estudiants masnovins a compondre uns versos satírics dedicats al propietari i al seu costum:
“Vós que sou home sensat
i en teniu tanta fal·lera
a regar la carretera
des d'avui quedeu nomenat
el marquès de la manguera”.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 3617-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 20/11/1985
