La Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, la primera empresa que va introduir a Espanya aquesta nova fórmula d’il·luminació el 1842. Aquesta companyia sempre havia estat de lloguer, a diferents ubicacions de la ciutat, fins que una junta d’accionistes va decidir el 1891 la construcció d’una seu corporativa pròpia i emblemàtica com a exercici de força i poder, en un moment en què l’arribada de l’electricitat amenaçava el negoci.
L’empresa de gas va encarregar el projecte a l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, que va construir un edifici típic del seu estil, constituint una de les obres més representatives d’aquest arquitecte, que practicava un eclecticisme amb marca pròpia coetani però allunyat del modernisme, tot i beure a molts casos de les mateixes fonts. En aquest cas, l’arquitecte s’aproxima a l’esperit del secessionisme vienès, però es manté fidel als seus esquemes personals.
L´edifici és de planta baixa i dos pisos. La façana principal està flanquejada per dos cossos iguals, d’una planta més, a manera de torres, que es coronen amb hastials arquejats i escalonats. El cos central conté l’entrada principal, en arc de mig punt, un balcó de barana de pedra calada al principal i una galeria de finestres amb columnes fines al pis superior, que es remata amb un frontó rebaixat amb el timpà enfonsat decorat amb relleus. L’exuberància ornamental d’inspiració clàssica, localitzada a les obertures (arcs, brancals, finestres) i en altres elements complementaris (mènsules, baranes, treballs de forja), accentuen encara més la monumentalitat de la façana. El vestíbul amb l’escalinata es planteja amb la mateixa intencionalitat i temàtica. En canvi, la façana secundària del carrer de Montsió està resolta en línies més senzilles.
– Fonts:
. The New Barcelona Post: https://www.thenewbarcelonapost.com/ca/el-portal-de-langel-la-reconstruccio-de-mil-anys-dhistoria/
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=38482
. Arquitectura Modernista en Cataluña – R. Lacuesta i A. González – Editorial GG
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1759
Proteccions:
Edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 2274-I
Disposició: Acordo Ple Ajuntament
Data Disposició: 27/10/2000
Publicació: BOP
Data publicació: 18/11/2000
