El 1897, les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor van adquirir una part de l’antiga finca Bellesguard. El 27 de juny de 1919, es va col·locar la primera pedra, iniciant-se les obres del convent que es van allargar fins a la seva inauguració, el 25 de juny de 1924. A continuació es va procedir a la construcció de l’església, les obres de la qual es van iniciar el 2 de febrer de 1925 i es va inaugurar els dies 14 i 15 d’agost de 1926, tot plegat projectat per l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig. També es va erigir un petit pavelló com a habitatge per a Francesca Balart, benefactora i financera de les obres, que va residir fins a la seva mort. Aquest habitatge tenia accés directe a l’església i a més disposava d’un finestral, cobert per una gelosia de fusta, des de la qual la Sra. Balart podia sentir missa.
La construcció respon a una planta de tipologia simètrica, presidida al centre per un gran claustre que dóna accés a l’església, projectat en un modernisme goticista, fet en obra vista, amb l’ús massiu del totxo. L’església, l’element més destacat del conjunt, és de nau llatina, amb un sistema complex de cobertes a diferents nivells, sostingudes per grans arcs diafragma de maó i perfil parabòlic. Envoltant l’altar hi ha un deambulatori, format per arcades on la pedra es combina amb el totxo constant, i que organitza el nivell més baix del sistema de volums esglaonats de la capçalera de l’edifici. En aquesta, i a la nau, s’obre un bon nombre de finestrals amb vidrieres de colors.
El coronament de l’església està dominat per nombroses teulades a doble vessant, novament en diversos nivells i volums. L’accés es fa mitjançant una obertura en arc de mig punt però amb aire peraltat. Corona la façana una espadanya estreta.
A la pàgina annexa s’hi detalla l’interior de l’església.
. Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/42421
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Convent_del_Redemptor
. Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/2204/–/–/cp/
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13874
. Llibre: Arquitectura a Sant Gervasi, Darrià i Vallvidrera – Passejades pel patrimoni arquitectònic – Jaume de Oleza – El Jardí-Premsa local.
. Tesi doctoral: Bernardí Martorell i Puig, arquitecte (1877-1937) – Mariola Borrell i Escudé – Universitat Internacional de Catalunya: https://www.tdx.cat/bitstream/10803/670081/1/Tesi_Doctoral_Mariola_Borrell_Escud%C3%A9.pdf
Observacions:
Entre 1993 i el setembre del 1995, el convent va ser reformat per l'arquitecte Miquel Àngel Armengou per a instal·lar-hi la Universitat Abat Oliba. El mateix arquitecte va adaptar l'interior de l'església per a utilitzar-la com a sala d'actes.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 7148-I
Disposició: Acord Ple Ajuntament
Data Disposició: 23/06/2000
Data publicació: 14/07/2000
