Diu la tradició que en aquest recinte va ser on Sant Ignaside Loiola redactar els seus famosos Exercicis Espirituals. Consta de tres espais diferenciats: l’església, el vestíbul i la cova. També acull l’actual edifici conventual, lloc de residència dels pares jesuïtes. Passant per l’església (segle XVIII), s’arriba al vestíbul, accedint a un veritable compendid’arts decoratives i memòria històrica del sant. Començant per l’esquerra trobem uns acolorits vitralls d’inspiració veneciana (obra del germans Mauméjean de Barcelona), que ocupen les obertures de les quatre finestres de la paret sud i que es reprodueixen a laparet nord com a falses finestres, però ara amb mosaic de tessel·les vidriades (obra de Mauméjean Hermanos de Madrid).
La decoració de les vidrieres i dels mosaics representa àngels joves que mostren unes filactèries amb frases del llibre dels Exercicis Espirituals de Sant Ignasi. Entre les finestres s’hi disposen sis alts relleus en bronze, tres per banda, (dibuixats per Martín Coronas, modelats per Carles Flotats i fosos per les foneries Gabriel Bechini i Romolo Staccioli de Barcelona. Sobre les finestres i les falses finestres es mostren vuit gransplafons de mosaic (disseny de Martí Coronas i realització de Mauméjean Hermanos de Madrid), on es representen dues fileres de personatges, vinculats a Sant Ignasi i al llibre dels Exercicis, que avancen cap a la cova. Els personatges formen grups socials: Papes, reis i nobles, dames nobles, religioses, jesuïtes, religiosos d’altres ordres y una mostra dels estaments de la societat contemporània. El paviment es de mosaic romà de tessel·les de marbre de colors que forma diferents dibuixos. Alinici trobem un gira-sol amb la inscripció “Vertitur ad solem”: Es gira cap al Sol, en referència a com els cristians han de seguir a Crist; després figura un conjunt d’armes (amb un canó en primer terme), en relació al ofici militar d’Ignacio de Loyola i en últim terme l’escut de la família del sant. El sostre està fet amb bigues de caoba esculpides i amb adorns de metall, mènsules de marbre, plafons decorats i decoracions de ferro forjat.
El vestíbul acaba en un absis semicircular amb la obertura desplaçada a l’esquerra, que dona a la cova, flanquejada per dos grans àngels de bronze (obra de Josep Llimona), que representen la penitència i l’oració. Per damunt d’ells don angelets baixen del cel el llibre dels Exercicis Espirituals.
Finalment arribem a la cova o coveta, que és de reduïdes dimensions, presidida per un retaule de alabastre del segle XVII. La paret de l’esquerra està decorada amb uns estucs (segle XVIII), que imiten el marbre; la de la dreta es mostra amb la roca natural de la cova. El paviment també és de tesse·les de marbre blanc i negre, que no cobreix tot el terra, deixant algunes zones amb la roca natural a la vista. El motiu principal representa a una font amb un colom (Esperit Sant) i un cérvol (figura simbòlica de Sant Ignasi) que va beurede la divina gràcia en aquest lloc, i amagada en un racó una serp simbolitzant els paranys del dimoni. També hi ha la figura d’un drac que simbolitza l’heretgia.
Fonts:
. Llibre La Cova Santa de Sant Ignasi de Bonaventura Bassegoda – Angle Editorial
. http://www.catalunya.com/santa-cova-o-cova-de-sant-ignasi-17-16003-387
Rutas:
. Qué ver en Manresa
. Manresa Modernista
. Ruta Ignasiana
