La farmàcia ocupa el local esquerre de l’edifici i disposa de dues obertures al carrer del Comte Borrell. Conserva la major part de la decoració original de la botiga de l’any 1901, projectada pel mestre d’obres Josep Pérez i Terraza, per al Doctor Antoni Sanbatés i Lacot.
A l’exterior una estructura engloba les dues obertures, amb un calaix de fusta a la llinda amb la paraula “Farmàcia” amb lletres daurades sobre vidre vermell i panells de fusta placats sobre la part superior dels brancals. Als brancals laterals, s’anuncia la venda d’específics, mentre que al central s’indica “Casa fundada el 1901”. Al centre hi penja un fanal de forja artística amb vidres vermells.
A l’interior, es conserva gairebé íntegrament la decoració modernista d’inspiració gòtica original. Al sostre enteixinat destaquen els escuts de les quatre províncies catalanes al voltant d’una copa d’Higíea, símbol de la farmàcia.
Uns armaris de fusta pintada d’inspiració neogòtica cobreixen les parets fins a una alçada considerable, rematats amb una gran cresteria. Revesteix la part superior del parament una tela pintada amb representacions de plantes medicinals amb el seu nom encintat. La porta d’accés a la rebotiga presenta dues vidrieres policromes amb el retrat dels botànics Yáñez i Carbonell. Tres fanals de braços corbats amb tres tulipes blanques cadascun il·luminen la sala.
La fusteria la va fer l’empresa Comas i fills.
. Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=43601
. Article Revista Barris Eixample –julio, 2010 – El Taulell
. betevé: https://beteve.cat/general/farmacia-madronal-interior-establiment-historic/
Observacions
La farmàcia va ser inaugurada pel Doctor Sabatés Lacot el 1901. El 1906 va comprar l'establiment Jesús Prat, que va incorporar l'homeopatia i el va convertir en el centre barceloní més acreditat en aquesta especialitat. El 1951 la farmàcia passa a mans de Severo Pesqueira i el 1973 és adquirida per Montserrat Madroñal, que es va preocupar de recuperar tots els elements possibles i posteriorment la va passar a la seva filla Mireia Jufresa.
Proteccions
Edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 9125-I
Disposició: Acordo Ple Ajuntament
Data Disposició: 26/02/2016
Publicació: BOP
Data publicació: 10/03/2016
