L’any 1911 l’Ajuntament de Barcelona va organitzar un concurs per embellir l’Eixample amb fonts d’aigua que a més de la seva utilitat, fossin decoratives, per a això van ser contractats artistes importants del moment. L’escultor Josep Campeny i Santamaría va guanyar l’adjudicació de tres fonts (Font del Noi dels Càntirs, Font del Trinxa i Font de la Granota), que es van realitzar i instal·lar el 1912.
Situada a la cruïlla de l’Avinguda Diagonal i el carrer Còrsega, al costat del passeig de Gràcia, la font de la Granota, consta d’un basament fet amb pedra de Montjuïc, que fa de pica, i una escultura de bronze que representa un noi subjectant una granota que acaba de caçar.
La base, d’estil modernista, està decorada amb motius vegetals i amb l’escut de Barcelona amb forma romboïdal. Al lateral se situa el botó del mecanisme de sortida de l’aigua. Al damunt d’aquesta base està estirat cap per avall el noi, realitzat en bronze. Mostra una expressió exultant molt realista.
– Fonts:
. Vestigios de Barcelona: https://vestigiosdebcn.wordpress.com/2013/04/25/la-font-de-la-granota-de-1912-obra-de-josep-campeny-en-la-diagonal/
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3352
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_de_Barcelona#Lecea_et_al.
. Rondaller: https://www.rondaller.cat/2021/01/21/la-font-de-la-granota/
Observacions:
El 2009 la font va patir un aparatós accident, en ser enderrocada per una grua durant el rodatge d'un anunci publicitari. Afortunadament va poder ser restaurada mesos després, cosa que va permetre recuperar elements decoratius que s'havien perdut.
