Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment a la masia Font. Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar el 1899 aquest edifici però com a habitatge particular i no com a explotació agrícola, malgrat el nom de “granja”. L’arquitecte va ser Antoni Maria Gallisà i Soqué i les obres van acabar el 1900. També se la coneix com a Can Garcia.
És una mansió senyorial, modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torre coronada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidrada. El portal és de mig punt amb dovelles molt àmplies de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Els murs són de pedra i parts de maó. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa fistonada amb arcades i majòliques. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb lletres blanques on posa Granja Garcia, que dóna a dues cares. La decoració s’inspira en elements del gòtic i de l’arquitectura rural catalana. En una de les cares també hi veiem un rellotge de sol. Al voltant de la casa hi ha un gran jardí.
. Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18245
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Garcia_(Cervell%C3%B3)
. Grau en Ciències i Tecnologíes de l’Edificació – La Granja Garcia – Història i Arquitectura – Juan Pablo Pérez Hernández – Juny 2013 – EPSEB: http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/19007
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 490-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 15/11/1989
