La Casa Cecília Reig, coneguda popularment com “La Bombonera” forma part de la “Mansana Raspall”, conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país: es tracta de quatre edificis aïllats, situats a la mateixa illa, construïts per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall entre 1910 i 1913. Els quatre edificis d’un mateix llenguatge: pedra irregular, trencadís i forja, tot de línies sinuoses. Raspall va assignar a cada casa de l’illa un color distintiu: rosa per a la Casa Barbey; groc per a la torre Iris; blau per a la casa Antoni Barraquer i verd per a la Bombonera. Les Cases Raspall són molt representatives de l’obra de la primera etapa d’aquest arquitecte, que pertany a la segona generació d’arquitectes modernistes, i són la porta d’entrada del llarg passeig de plàtans, on hi ha els edificis modernistes més importants de la població.
Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les van fer construir com a segona residència. La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig i Argelagós, que les va llogar com a segona residència.
La Bombonera es va construir inicialment amb semi-soterrani i planta baixa, posteriorment, s’hi va afegir una planta sota coberta i es va aixecar una torre. La casa està estructurada al voltant d’un jardí i compta amb un basament o sòcol de pedra més o menys irregular, abastat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i amb relleu. La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Un potent ràfec, sota el qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i a sobre una barana de forja, corona la primera planta. Així mateix, les obertures estan emmarcades per esgrafiats d’un dibuix floral delicat. Les persianes de llibret també tenen uns fins motius florals. És la primera vegada que Raspall utilitza en les obertures arcs de mig punt, el·líptics, i rebaixats i una obertura ovalada. Pel costat de ponent, a la façana del jardí, té una tribuna o galeria amb vitralls de colors emplomats.
De l’interior destaquen els paviments hidràulics, la ceràmica i els vitralls de colors.
– Font:
. Generalitat de Catalunya – Patrimoni.gencat-Arquitectura: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17674
Proteccions:
- Protecció: BCIN: Bé Cultural d'Interès Nacional
- Núm. Registre / Catàleg: 1963-MH-EN
- Disposició: Acord Govern Generalitat
- Data Disposició: 31/10/1997
- Data publicació: 26/01/1998
