La seva finalitat constructiva va ser dotar la ciutat d’una eina de prevenció i control de la sanitat pública dins del conjunt de mesures que a finals del segle XIX va adoptar l’Ajuntament de Terrassa per intentar evitar les epidèmies.
Per a la construcció del parc de la desinfecció el Doctor Ullés (alcalde de la ciutat) va obrir una subvenció pública per dur a terme l’edificació d’unes instal·lacions adequades, adquirint el terreny de 8.000 m2 per 4.000 ptes., localitzat als afores de la ciutat a la carretera d’Olesa.
L’edifici va ser projectat per l’arquitecte municipal Josep Maria Coll Barcardí el 1912, que el va dissenyar en un estil modernista tardà.
Quan el parc va entrar en funcionament, el trasllat de la roba infectada es feia a través de dos carruatges, un de color vermell que assenyalava el perill d’infecció del material que transportava, i un altre de blanc, asèptic, que era l’encarregat de tornar els objectes un cop havien estat desinfectats els seus propietaris (vegeu la fotografia antiga).
És un concepte d’edifici funcional adaptat a les necessitats del seu ús, seguint els preceptes sanitaris, que n’aconsellaven la instal·lació lluny de les zones edificades.
Per tant, és un edifici aïllat, localitzat als afores de la ciutat i orientat al migdia per optimitzar la llum dels espais interiors i la ventilació dels pavellons, en aquest cas destinats a la desinfecció.
S’organitza una separació, es fa una entrada per a la roba i els objectes bruts i una altra de sortida dels objectes desinfectats. L’edifici té planta semicircular en forma de ventall obert. Amb aquest disseny de planta, es busca donar resposta a la funcionalitat desitjada, que és la sortida fàcil dels vapors produïts en el procés de desinfecció que es condensen a l’interior.
Els murs i la façana són de maó i formigó, amb parament exterior i interior de rajola, vidrada a la cornisa, porta principal i façana. Presenta columnes de ferro, bigues forjades, fusta de pi de Flandes, morter i maons.
Consta d’una sola planta, amb una successió d’obertures en arc rodó, situades als murs, sobre els quals s’aixeca un altre cos, amb una sèrie de lluernes en forma de voltes d’arc apuntades que sobresurten de la coberta. Compta amb una torre mirador cilíndrica al vèrtex, dominant el conjunt. S’utilitza la ceràmica com a element decoratiu colorista, un element típic dins de la decoració que l’arquitecte utilitza a les seves construccions.
La façana principal s’emfatitza amb un gran portal d’arc carpanell i gablet d’arc apuntat recobert en ceràmica, amb la representació de l’antic escut de la ciutat realitzat en un mosaic policromat. Les cornises i els arcs es recobreixen amb peces de ceràmica vidrada de color caramel. La teulada és d’escates ceràmiques. La simetria és la principal característica que defineix l’exterior de l’edifici.
La façana posterior és simètrica respecte de l’eix central que marca la torre. Hi ha la intenció de donar valor a les dues façanes, cadascuna compta amb la seva pròpia personalitat. L’arquitecte va jugar amb la disposició de les finestres de manera creativa, situant grups de quatre obertures acabades en arcs, emula les finestres ovalades de la façana principal. De la mateixa manera va emmarcar aquest conjunt amb línies de maó vist.
– Fonts:
. Carlos Perales – El Parc de la Desinfecció, Terrassa. Bien cultural de interés Local: https://www.carlosperales.com/post/el-parc-de-la-desinfecci%C3%B3-terrassa-bien-cultural-de-inter%C3%A9s-local-bcil
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28206
. Arquiterrassa – Parc de Desinfecció: https://arquiterrassa.wordpress.com/2016/12/09/parc-de-desinfeccio/
. MónTerrassa: https://monterrassa.cat/societat/parc-desinfeccio-terrassa-ciutat-historia-71828/
. Fotografia antiga: Blog: Joaquim Verdaguer i Caballé: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2016/01/el-parc-de-desinfeccio-i-larquitecte.html
Observacions:
Actualment, aquestes instal·lacions no són només un referent arquitectònic de gran bellesa i un record de la nostra història, sinó que la seva funció continua sent la mateixa: preservar la salut pública. Depenent de l'Àrea de Medi Ambient del consistori egarenc, el Parc de Desinfecció s'ocupa, entre altres coses, del control de les aigües potables i residuals, de les fonts naturals i de les piscines, de la contaminació atmosfèrica i d'altres relacionades amb el control higiènic i sanitari dels aliments.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 6656-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 31/10/2003
Data publicació: 12/12/2003
