El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici modernistaamb una estructura formal neoromànica, situat al barri de la Salut. Va ser construït per Francesc Berenguer i Mestres entre el1895 i el 1914. Francesc Berenguer, col·laborador habitual de Gaudí, nocomptava amb el títol oficial d’arquitecte i per això el projecte el va signarPasqual Tintorer, amic seu i arquitecte municipal de Gràcia. Antonio Barba vaser el constructor de l’obra.
El santuari està format per un conjunt d’edificacions,unificat per la utilització al seu parament de maçoneria, excepte elsemmarcaments de les obertures i les cantoneres, realitzades amb pedra tallada.Es defineixen tres cossos, el convent-asil, l’església al centre i la casa deles novícies. Els tres, adjacents entre ells, és presenten com un conjuntaïllat, amb la façana principal orientada a migdia. És en aquesta façana on eslocalitzen els tres portals independents d’accés que donen a una plataformaelevada a la què s’accedeix des d’una esplanada congregacional per una escala doble.
El convent-asil presenta una estructura en alçat de quatreplantes pis amb coberta de doble vessant. A l’angle sud-oest hi ha una torremirador amb un pis més a manera de galeria i coronada per una terrassa. Lesobertures presenten diverses tipologies: simples, geminades i triforades, toteselles rematades amb arcs angulars. L’accés al interior d’aquest edifici es fasdes del primer pis, ubicant-se al costat esquerra. Aquest dóna pas a un amplevestíbul que amb el claustre central serveixen de nuclis distribuïdors . Elclaustre presenta dos pisos de columnes de ferro i arcs rebaixats de maó.
L’església ocupa el cos central, està orientada nord-sud iestà coberta per una teulada a doble vessant. És un temple de nau única, ambtranssepte, absis semicircular amb finestres verticals i una gran capella delSantíssim Sagrament. Es cobreix amb voltes bufades sobre arcs recollits enpilastres. Aquestes, que no arriben a terra, es recullen en mènsules de pedraen què és ben patent la característica decoració de Berenguer, present tambéals capitells, al via-crucis i a les portes. La resta dels ornaments inclososvitralls, mosaics de les voltes, pintures, trona, altars… són obra modernaposterior a la guerra, durant la qual es destruïren els que Berenguer haviadissenyat.
L’últim cos, situat a llevant, va ser dissenyat com unedifici d’habitatges amb semisoterrani, planta baixa, principal i dos plantespis. Ressalta el principal, amb balcons i tribuna central, així com unacapella. L’edifici es dedicat a casa de novícies.
El Santuari és un centre de culte i pelegrinatge, fou elprimer del món dedicat a Sant Josep. També acull l’obra social iniciada per laBeata Petra de Sant Josep, de la Congregació de Mares dels Desemparats i SantJosep de la Muntanya, comunitat religiosa que gestiona al santuari des de laseva inauguració, on hi tenia cura de nenes orfes. Actualment és un centred’acollida de menors en risc d’exclusió social.
– Fonts: Generalitat deCatalunya – Patrimoni.gencat – Arquitectura: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41223
. https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Sant_Josep_de_la_Muntanya
