La industrialització va suposar per a la ciutat de Sabadell tot un repte per a l’abastament d’aigua. El juny del 1915, l’Ajuntament de Sabadell convoca un concurs públic per construir una torre dipòsit per proveir d’aigua la ciutat, amb les especificacions tècniques dictades per l’enginyer Francesc Izard i Bas. El concurs el guanya la societat constructora S.A. Construcciones y Pavimentos, amb un projecte de l’Arquitecte Lluís Homs per construir la torre amb formigó armat.
La Torre de l’Aigua va començar a construir-se el 1916, però les diferències entre el projecte guanyador presentat al concurs amb la torre finalment construïda són molt notables. Estudis posteriors han posat en relleu que si bé el plànol original i el que va ser construït finalment estan signats per Lluís Homs, l’autoria d’aquest segon correspon a l’arquitecte municipal Josep Renom, que es va encarregar de la direcció de l’obra. L’edifici va ser inaugurat l’1 d’agost del 1918.
La torre és d’estil modernista i va ser un dels primers edificis de la ciutat on es va fer servir el formigó armat. El cos estructural està format per vuit pilars amb els capitells i la cornisa, disposats en forma de tronc de piràmide, la funció del qual és suportar el dipòsit de 300.000 litres d’aigua i comunicats entre si per una escala d’ascensió helicoïdal. A dalt hi ha el dipòsit i el mirador. Aquest està format per vuit balcons amb baranes de ferro. Tot i que exteriorment té forma octogonal, l’interior del dipòsit és circular, per evitar una excessiva pressió de l’aigua als angles i està aïllat amb un doble mur i cambra d’aire, amb cinc obertures quadrades sota cada balcó per il·luminar-lo i ventilar-lo.
Culmina l’edifici una cúpula punxeguda rematada per una bola, amb una base octogonal de la qual surten vuit nervis cap a la part superior, amb la coberta, que combina teules planes de formigó pintades de vermell i teules corbes de ceràmica verda col·locades als nervis. A la part superior hi ha intercalades quatre finestres sota teulada.
A sobre de la porta d’accés a la base de la torre hi ha un relleu amb l’escut municipal d’aquella època i l’any de finalització de l’obra en números romans MCMXVIII (1918).
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27784
. Turisme industrial.cat: https://www.xatic.cat/ca/descobreix/torre-de-laigua
. Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya – MNACTEC: https://150elements.mnactec.cat/company/torre-de-laigua-de-sabadell/
. Comasòlivas Font, Joan et al. “La Torre de l’Aigua de Sabadell: història, patrimoni i museu”. Arraona: revista d’història, no. 37, pp. 224-33: https://raco.cat/index.php/Arraona/article/view/343271.
Observacions:
La Torre de l’Aigua va funcionar fins a l’any 1967, quan l’aigua va arribar a la ciutat procedent del riu Besòs i el dipòsit ja no podia suportar la seva pressió.
Proteccions:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 1508-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 15/12/2016
Data publicació: 22/02/2017
