La Torre Vidal Quadras o la Torre Boada es va construir el 1904 per l’arquitecte Miquel Madorell i Rius, per encàrrec de Nicolás Boada i Labrós. El 1908 la va vendre a Alejo Vidal Quadras, que la va tenir en propietat fins que va ser confiscada durant la guerra civil, quedant a partir de llavors en mans de l’estat. Actualment és l’escola Dolors Monserdà-Santa Pau.
La torre es va construir en una parcel·la amb forma de L, entre l’avinguda Vallvidrera i el passeig de Santa Eulàlia. Madorell va projectar una casa modernista però d’estil historicista amb tocs del nord d’Europa i amb la voluntat de rescatar el romanticisme de l’Edat Mitjana.
Es tracta d’una casa unifamiliar amb el tret més característic de l’edifici, les dues torretes, una de secció circular que apareix en un dels vèrtexs, i l’altra de secció rectangular col·locada a la unió dels dos braços de l’edifici. Té una alçada de quatre plantes més golfes.
Podem diferenciar clarament els nivells de les plantes per les cornises perimetrals que envolten totalment l’edifici. Els usos en què es dividia l’espai interior responia als habituals en una família típica de la burgesia catalana de l’època: a la planta baixa recepció, despatx menjador i saló, a la planta primera dormitoris de la família, la planta segona per el servei, i la planta semisoterrani les cotxeres i la carbonera.
La façana principal (sud-est) es caracteritza per la torre de planta circular a l’esquerra, coronada per una coberta molt inclinada, gairebé en forma d’agulla i per la petita façana en angle amb les altres façanes, amb un coronament escalonat i just per a sota trobem un òcul, per on entra la llum a les golfes. La façana posterior, la nord-oest, té una composició simètrica, amb un gran cos central, pel qual s’accedeix a través d’una petita escalinata flanquejada per dues palmeres i tapada parcialment per un porxo d’estructura de ferro colat molt treballada, coronat pel imponent hastial. A la segona planta pis, trobem dues terrasses a cada costat del cos principal de la façana. Presenten una balustrada de pedra perimetral. La coberta de l’edifici està inclinada a dues aigües, amb orientacions diverses i de teules dobles mixtes ceràmiques d’un acabat esmaltat fosc.
– Fonts:
. Torre Vidal Quadras – Història de l’Arquitectura – Gau en Ciències i Tecnologiesde l’Edificació – Treball de fi de grau -Jose Miguel Palomar López – EPSEB – UPC – 2015: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/81488
. Pobles de Catalunya: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10439
