La burgesia barcelonesa de finals del segle XIX i fins alsegle XX, enriquida per la revolució industrial viu d’una forma luxosa, ambtota mena d’elements propis de la seva classe, coma ara cotxes, cases amb un alt nivellde decoració, entreteniments glamurosos i culturals, vestits d’última moda i enespecial l’esbarjo a la casa com a segona residència per passar l’estiu, en unlloc fresc i a la vora de la gran ciutat. Això va propiciar la construcció de colòniesi cases, pensades per aquest fi, a algunes poblacions del pla de Barcelona, comara l’antiga població d’Horta.
A Hortaes van construir moltes cases per estiuejants, coincidint amb el moment estilístic del modernisme, en les terres de can Mariner, que comprèn les cases dels carrers de Chapí i de la Rectoria. En aquest últimcarrer trobem una filera de cases , els números 11, 15, 17 i 19, on les tresprimeres son molt semblants, d’una sola planta, amb jardí al davant i amb façanes amb solucions ornamentals moltsimilars, totes elles amb coronaments i motllures de motius vegetals. La casadel número 19 aprofita la situació de fer cantonada amb el carrer d’EduardToda, per donar-li forma de L, on el pal curt es d’una planta i el llarg de dues i al darrerauna alta torratxa.Són de destacar els forjats de les reixes i del porxo, així com els merlets delterrat.
– Font: Llibre Horta – Estueig i modernisme des de final desegle XIX, de Carlota Giménez i Compte. Editat per l’Ajuntament de Barcelona
