Josep Domènech i Estapà i Enric Sagnier iVillavecchia col·laboraren en la construcció del Palau de Justícia, obrainiciada el 1887 i que, tot i ser ja coronada el 1898, no s’inaugurà fins al1908
De planta rectangular, l’estructura en alçat del’edifici comprèn semisoterrani, tres plantes i coberta a doble vessant. Aquestedifici d’estil eclèctic i de marcat caràcter monumental s’estructura en doscossos rectangulars flanquejats per torres angulars i amb dos patis interiorscada un, units per un cos central que conté el vestíbul d’accés i la sala deplens de l’Audiència. Es tracta d’un edifici de caràcter grandiloqüent, amb unadisposició marcadament simètrica, amb una façana de 106 metres i un fons de 67metres i que dialoga perfectament amb el Passeig de Lluís Companys, que li fade vestíbul.
Les façanes destaquen per la riquesa volumètrica i ornamental i la sevaconfiguració material, ja que estan íntegrament realitzades en pedra deMontjuïc. El semisoterrani s’obre al carrer per mitjà de finestres emmarcades ambgrans carreus encoixinats que destaquen damunt d’un mur llis que configura elbasament de l’edifici. Sobre aquest basament s’hi obren els finestrals de laplanta baixa, emmarcats amb muntants motllurats i llindes esculpides amb florsi escuts que presenten les quatre barres i la creu de Sant Jordi. La primeraplanta presenta balcons amb ampit i baranes de pedra en forma de rams de florsi un mainell en forma de columna jònica que sosté la llinda que presenta unsdracs alats. La segona planta s’obre per mitjà de finestres quadrangulars ambun robust mainell i llindes i brancals motllurats.
Als angles dels dos cossos principals, la primera planta presenta balcons ambampit de majors dimensions sostinguts per dos mainells i les sobreportesornades amb relleus escultòrics. Aquests relleus (un total de 22) representengrans fets històrics relacionats amb la justícia i foren realitzats per Josep Llimona i Bruguera, Torquat Tasso i Nadal, Josep Reynés i Gurguí, Antoni Vilanova i March, Manuel Fuxà i Leal i Pere Carbonell i Huguet, junt amb Rafael Atché i Ferré.Sobre aquests relleus hi ha uns grans arcs peraltats que contenen grans òculsornats amb traceries i que acullen els escuts caironats de les quatreprovíncies de Catalunya. Coronant aquests angles hi ha un total de vuit torresornades amb traceries cegues de caire gotitzant, amb columnes volades i dracsen les cantonades i rematades per una coberta bombada, de teules vidrades negres, coronada de volutes iparallamps de ferro forjat, d’inspiració vegetal.
La façana principal presenta un coronament profusament ornamentat, ja quel’espai entre finestres acull un total de 48 escultures exemptes que configurenuna galeria d’importants jurisconsults de la història. A més, la cornisad’aquesta façana es presenta trencada per un seguit de falses llucanes quedonen ritme a la coberta. El cos central,que es presenta reculat, conté tres portes d’accés: dues portes laterals demenors dimensions que la principal, totes tancades amb reixes de ferro forjat.La porta principal, que mena directament al vestíbul, es troba alçada per unaescalinata i emmarcada per un gran arc peraltat que reposa sobre dues parellesde columnes jòniques. Aquest arc presenta unes dovelles ornades amb relleusvegetals i la inscripció “Palacio de Justicia”, i acull un frontócircular amb l’escut constitucional d’Espanya. Aquest pòrtic queda rematat perun gran arc escarser amb acroteris en forma de dracs i coronat per un grupescultòric d’Agustí Querol que representa Moisès amb les taules de les lleis.
Aquest mateix cos central destaca, en la seva façana posterior, per la presènciade l’absis de l’antiga capella de palau, actual sala de l’audiència. Aquestabsis presenta forma semicircular i està perforat per grans finestralsverticals i rosasses. Està cobert per una mitja cúpula de pedra que serveix debasament al llanternó que dóna llum a l’interior, consistent en un templetcircular sostingut per parelles de columnes corínties.
A cada costat, al voltant de les galeries querodegen els patis interiors rectangulars, es disposen les diverses dependènciesdels jutjats i els seus espais d’administració.
– Fonts: . Generalitat de Catalunya – Direcció Generaldel Patrimoni Cultural: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=40421
. Ajuntament de Barcelona – Cercador PatrimoniArquitectònic: http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=254&id.districte
. Llibre 1908-2008 – Cent anys del Palau deJustícia de Barcelona. Generalitat de Catalunya: http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/100_anys_palau_justicia.pdf
. Vista aèria obtinguda de Google Earth
