Domènec Boada, que en obres anteriors havia conreat les formes classicistes de l’arquitectura vuitcentista, en aquest edifici se suma de manera decidida al modernisme floral i abarrocat posat en voga en la primera dècada del nostre segle. Incorporant els típics balcons de planta trilobulada, els arcs de ferradura i la tribuna escultòrica de vitralls policroms.
Edificació de planta baixa i cinc plantes. La façana és la part més representativa d’aquest estil recarregat i voluble. El parament és de carreus buixardats de juntes lleugerament enfonsades i en els límits amb les mitgeres forma unes sanefes verticals de fulles i flors entrellaçades en relleu. En l’últim pis el dibuix s’atura per formar paraments llisos delimitats per unes pilastres de fust retorçat que es perllonguen en forma de florons per sobre dels ampits del terrat.
Els treballs de forja, la fusteria i les vidrieres policromes de la tribuna incorporen, també, el repertori floral de la façana.
El vestíbul té un senzill arrambador revestit de ceràmiques rectangulars bisellades blanques i roses, que serveix de base a una volta de arc de ferradura decorada amb esgrafiats. Aquesta forma queda reflectida en la façana, envoltant la porta principal.
– Font: Arquitectura Modernista en Catalunya – Guias de Arquitectura– R.Lacuesta / A. González – Editorial Gustavo Gili
Aquest edifici també es cogut com a Casa R. Sala.
None found