La façana de la Passió es de recent construcció. Es troba al carrer Sardenya i està orientada a ponent.
Representa la passió i la mort de Jesucrist. En concordança amb aquesta funció, te una aparença extraordinàriament nua i austera, amb formes geomètriques en aresta.
La forma un porxo de sis columnes, amb tres portes d’entrada, de les quals la central està dividida en dos per un mainell amb els signes Alfa i Omega, situades entre els quatre campanars. Com a la façana del Naixement i a la de la Gloria, els tres portals de la Passió estan dedicats a les tres virtuts teologals.
La sobrietat de la façana es manifesta també per la presencia de columnes en forma d’ossos i les sòbries escultures que han estat realitzades per Josep Maria Subirachs afegint dramatisme al ja volgudament trist disseny de Gaudí.
El conjunt respecta el projecte inicial de Gaudi del que fa als trets generals, però els detalls estan òbviament adaptats a la estètica moderna. En aquest sentit, la iconografia molt simbòlica de Subirachs representa un trencament total amb el concepte figuratiu de la façana oposada (del Naixement).
– Font: www.gaudiallgaudi.com
– El Pòrtic:
Consta de sis columnes inclinades de fora a dintre que sostenen una cornisa que sobrevola el pòrtic a sobre de la que corre una galeria coberta. La coberta d’aquesta galeria te més pendent que la base i estarà sustentada per un total de divuit columnetes.
El pòrtic tindrà accés a l’interior del temple a través de tres portes que donen entrada al creuer constituint tres portals dedicats com els de les altres façanes a les tres virtuts teologals. La porta central està dividida en dos per un mainell central en que l’escultor Subirachs i ha cisellat una Alfa i una Omega unides.
Tot el conjunt del pòrtic es una espectacular escenificació escultòrica de la Passió i mort de Jesús. Aquí, no es va tenir en compte el projecte de Gaudí, ja que no havia arribat a un nivell de detall suficient i es va optar per un plantejament molt diferent que representa una adaptació als nous temps. Les representacions esbossades per Gaudí eren més aviat horitzontals i en canvi Subirachs ha desenvolupat un nou criteri en que el relat esculpit segueix més aviat una forma de S.
També l’escultor Subirachs s’ha encarregat de la realització de les portes en bronze de la façana de la Passió.
– Font: www.gaudiallgaudi.com
– Les torres:
Les torres o campanars tenen una alçada de 112 metres les dues centrals i de 107 metres les exteriors. Son, com en el costat del Naixement, els elements principals i més característics de la façana i son totalment accessibles per mitjà d’escales helicoïdals que deixen un important espai buit central.
Tota la llargada dels campanars es oberta per mitja d’una espècie de persianes de pedra que permetran la difusió del so de les campanes tubulars previstes per Gaudí.
Les torres son de secció romboïdal, però a determinada alçada es tornen el·líptics.
Cada una de les torres d’aquesta i de les altres dues façanes, en total dotze, quatre per a cada una, està dedicada a un apòstol. Les de la façana de la Passió, estan dedicades a Sant Jaume el Menor, Sant Bartomeu, Sant Tomàs i Sant Felip. Cada un d’ells està representat en una gran estàtua, col·locada a una alçada d’un terç de la longitud total de les torres amb els seus noms en relleu.
Entre les dues torres centrals i a una alçada de 60 metres, hi ha un pont que les uneix. Gaudí ja va tenir la idea de situar-hi una imatge de Jesús ascendint al cel triomfant en contrast amb el dramatisme del conjunt.
Els pinacles de culminació de les torres tenen la mateixa simbologia que els de la façana del Naixement.
Totes les imatges també son de Josep Maria Subirachs.
– Font: www.gaudiallgaudi.com