Panteons, sepulcres i tombes
- – Sepulcre Familia Martí
- – Sepulcre a Giraudier
- – Sepulcre Familia Regás
- – Sepulcre Familia Oriol
- – Sepulcre Familia V
- – Panteó Familia Benguerel
- – Panteó Estéban Fábrega
- – Tomba Valentín Iglesas Riera
- – Tomba Familia Servat
- – Panteó Familia Martí Rius
- – Panteó Familia Cortinas
- – Panteó Lorenzo Escriu
- – Panteó Familia J. Fusté Saladrigas
- – Panteó Familia Santaló
– Font: La font de consulta utilitzada, si no s’esmenta un altre, és: Llibre: Classicisme i Modernisme en el Cementiride Sant Andreu de Raquel Lacuesta, Margarita Galcerán, Jordi Pujol i MargaridaNadal – Publicació Santpedor: F12 Serveis Editorials, 2009
13 – Panteó Família Josep Fusté Saladrigas (1912-1913) – Mestre d’Obres: Josep Graner i Prat – Constructor-Escultor: Agustí Clarí.
Departament 2 – Capella Sepulcral – Número 42
Josep Fusté Saladrigas va ser un fabricant de “teixits de lli, cotó i les seves mescles” que tenia el despatx al carrer Girona, 7, de Barcelona. Quan mor el 1916, la seva vídua, Dolors Perearnau Camprubí, constitueix l’empresa Viuda e hijos de José Fusté Saladrigas (els fills són Rossend i Jaume Fusté Perearnau). El 1917 lloguen la fàbrica “El Cotó” de Mollet del Vallès i inicien la producció el 1919. Aquest mateix any mor en Jaume i l’empresa passa a dir-se Vda. e Hijo de José Fusté Saladrigas. El juliol de 1928 la empresa fa fallida i segueix la seva activitat, sota el conveni de creditors, fins el març de 1933 en que la venen a Isidoro Valls Martorell. En elcens de regants del Rec Comtal de 1924, figurava Dolors Perarnau, Vídua deFuster, del carrer Pons i Gallarza, 33 de Sant Andreu de Palomar.
El panteó esta construït sobre una parcel·la rectangular, al lateral d’una filera de nínxols. És d’estil modernista inspirat en els models europeus i té forma de capella, construïda amb pedra. Destaca de la façana el gran arc túmid, que ocupa tot l’ample del frontal i en el centre es troba el portal i la porta de ferro forjat. A la llinda està gravat el nom de la propietat amb caràcters modernistes i per sobre i protegint el text sobresurt una cornisa. En sentit ascendent trobem dues finestres amb vidres de colors emplomats. Més amunt hi ha un timpà quadrat amb la creu celta, el crismó al seu centre i en els quatre costats un conjunt de roses. El coronament el constitueixen les dues pilastres ascendents i una tercera central. Els espais disponibles entre l’arc túmid i els brancals del portal estan decorats, a l’esquerra amb un ram de fulles d’acant, roselles i cascalls i a la dreta una tija de nards (al·legoria de Sant Josep pel propietari del panteó).
L’interior està revestit de marbre blanc, amb una llosa d’aquest material amb una creu formada per rajoles de vidre i al capdavant un altar amb Crist crucificat, també de marbre blanc.
14 – Panteó Família Santaló (entre 1910-1912) – Escultor i marbrista: Josep Planas i Fàbregas
Departament 2 – Capella Sepulcral – Número 3
Panteó construït entre dues fileres de nínxols, d’estil modernista centreeuropeu. La façana és de pedra de Montjuïc molt ben treballada i decorada. Destaca el portal amb doble arc, l’interior de mig punt i l’exterior trevolat amb fulles i flors, amb la porta de ferro forjat i motius florals. Els laterals estan rematats per unes pilastres acanalades, que van del sòcol al coronament. Al frontis i per damunt de l’arc trevolat hi ha la inscripció de la propietat en tipografia modernista i per sobre d’ella un òcul rodó i un querubí. El coronament és sinuós format per les terminacions florals de les pilastres i culminat amb una creu amb braços estriats amb cercles concèntrics que contenen una altra creu patent.
A l’interior no m’ha estat possible accedir, on sembla que es troba una escultura de Sant Josep amb el nen Jesús, obra de l’escultor Josep Planas.
Observaciones
A mitjan segle XIX, quan una persona moria havia una dita popular que deia: "s'ha anat a Can Borràs", per la masia en els terrenys de la qual es va construir el cementiri.
En aquest cementiri hi ha les tombes del poeta i dramaturg andreuenc Ignasi Iglesias, la de Marta Giraudier, una noia morta per la bomba de l'atemptat anarquista al teatre del Liceu, i que és la preferida d'un gat del cementiri, la de la núvia del cementiri i la de Francesc Pla, conegut com el santet de Sant Andreu.
Related Posts
