Els germans Josep i Pere Jacas havienfet fortuna a Cuba. En el seu testament (1899) lleguen part del seu patrimoniper fundar el Redós. La Fundació estava destinada a “atendre i guarir malalts, acollir els mésnecessitats que per la seva edat o malaltia no poguessin guanyar-se el jornal,i donar ensenyança elemental i religiosa als nens i joves que s’hi recollissin“. Redós,que significa recer, defineix molt bé el principal propòsit fundacional.
L’edifici principalconstruït a partir de dos cossos disposats perpendicularmenta un coscentral, amb una planta d’estil barroc. En aquest edifici trobarem la capella, una torre emmerletada,el claustre i el pati interior, els soterranis i les dependències que tenien unús residencial i administratiu. La façana principal està orientada al sol del migdia, ésde composició asimètrica composta pel cos central, el cos de llevant i el cos de ponent.
El cos central ésde composició simètrica on l’eix de la planta s’orienta vers la capellainterna. En aquest trobem el Pòrtic, on la decoració sobresurt lleugerament del cosprovocant un joc de línies verticals sortints i ascendents que delimiten laseva decoraciófent prolongar la importància simbòlica de la portalada des de la mateixa porta finsa la creu grega que corona la façana. El timpà està compost per un arc lobulatque neix a partir dels escuts heràldics de Ribes i Catalunya, situats a la part superiorde l’obertura de la porta, on s’integren els dos escuts heràldics dels sants patronsdel Redós que donen pas a la Verge de l’Ascensió, que sosté amb les mans el cartellamb el nom de Redós.
Aixímateix hi apareix l’any del inici de les obres (30 de juny de 1901), envoltat tot de flors delliri i finalitzat amb dues flors de lotus que reposen sobre el marc lobulatque representenels punts cardinals de llevant i ponent. Al damunt de la verge ascendent, i damuntmateix del marc, hi apareixen quatre roses en al·legoria a la sang de Crist.Tota aquestacomposició està flanquejada per dues gàrgoles, que simbolitzen la protecció i vigilànciadel recinte, i que ens permeten seguir el lloc ascendent fins a la creu gregaque ens va proposar Font i Gumà. El finalde l’obra es va produïr el dia 30 de juny de 1906.
El cos de llevant téuna façana més asimètrica. Les obertures de la part inferior corresponena les finestres del soterrani o antiga cuina, les de la planta baixa corresponiena la sala de les dones, les del primer pis als dormitoris i les del segon pis a lesgolfes. Totes aquestes obertures són diferents, trobem arcs de mig punt i arcs lobulats,amb decoració de maó vist i ceràmica verda vidriada.
El cos de ponent: L’arquitecte Font i Gumà tot i ser l’autor del projecte, no el va ejecutar ell. El 1930 s’iniciaren les obres, la guerra civil les paralitzà i no es reprengueren fins el 1946. L’estil d’aquesta construcció no segueix els paràmetres establerts per Font i Gumà.
. Fonts:
. Projecte final de carrera: El Redós de Sant Josep i Sant Pere de Carlos MonteroSellés – https://www.google.es/#q=upcommons.upc.edu%2F
. El Redós de Sant Josep i Sant Pere: Atendre i entendre – http://www.elredos.org/ca/centanys.html
. Fotografia antiga: https://ca.wikipedia.org/wiki/Red%C3%B3s_de_Sant_Josep_i_Sant_Pere
(*) Fotografia de la façana Est: Projecte final de carrera: El Redós de Sant Josep i Sant Pere de Carlos Montero Sellés – https://www.google.es/#q=upcommons.upc.edu%2F
Rutas:
Red de Municipios Indianos
Agradecimientos
Gràcies a l'amabilitat, entusiasme i professionalitat de Montserrat Falguera (Directora d'Administració i Gestió) ha estat possible fotografiar i documentar el Redós de Sant Josep i Sant Pere
