El fabricant, comerciant i banquer Francesc de Paula Ponsà i Cantí, natural de Sant Andreu de Palomar (avui districte IX de Barcelona), va encarregar la construcción de la seva casa-palau a l’arquitecte Gabriel Borrell i Cardona.
Façana: Edifici cantoner estructurat a partir d’un cos central comú als casals i de dues torres quadrades als laterals, una d’elles formant cantonada. Les obertures de la planta pis són allindades i emmarcades per uns arcs conopials sostinguts per unes mènsules decorades amb motius vegetals i animals fantàstics; les de la planta baixa estan emmarcades per brancals tractats a mode de pilastra, rematats per un capitell d’estil romànic, exceptuant la porta principal, que està coberta amb un arc rebaixat i emmarcat per un entaulament que res segueix l’arc sustentat també per unes mènsules decorades.
La composició de les façanes és a partir d’uns eixos verticals i aplicant la simetria. Cada eix ve marcat per un finestral a la planta baixa i un balcó a la planta primera. En el cos central hi ha un únic balcó que uneix les tres obertures de la planta pis. A les golfes s’opta per la repetició de petites finestres.
Remat del coscentral per una cornisa amb volada sostinguda per permòdols, i el de les dues torres amb un ràfec sostingut també per permòdols. La totalitat de les façanes estroben estucades amb especejament de carreus i pedra aplacada a les arestes i al sòcol. Originalment bona part de la finca estava envoltada per un magnífic pati-jardí en forma de L.
Són elements remarcables la gran balconada sostinguda per permòdols; el fris decoratiu, amb motius vegetals, que separa el primer pis de les golfes; les rajoles policromades situades a la façana lateral, utilitzant la tècnica del traçlliure, amb motius decoratius geomètrics d’influència islamista.
Interior: Destaquen els enteixinats del sostre, la majoria d’ells de gust medieval, destacant sobre totel del vestíbul del primer pis d’estil neogòtic i el del despatx d’estil tardogòtic o gòtic florit. Escala de marbre, amb barana de ferro forjat i fusta. Lluerna de vidre emplomat amb motius decoratius neomedievals i les vidrieres de colors de la galeria. També hi ha una llar de foc amb un fris amb unes interessants rajoles del segle XIX d’estil mudèjar de la casa Pickman deSevilla.
Història: Amb la mort del patriarca (1901), ben aviat la família Ponsà anà a viure al poble de Sarrià, deixant la residència sabadellenca com a “casa d’estiueig” i com a seu de la Banca Ponsà i Valls (fins la seva fallida l’any 1920).
Poc després de l’esclat de la Guerra Civil, el 13 d’agost de 1936, el Ple de l’Ajuntament acordà la confiscació de la casa Ponsà. Durant els tres anys següents, es destinà a diversos usos (Escola de Formacióde la Llar, hospital militar i finalment jutjat i presó militars). Acabada la guerra, la casa tornà a mans de la família Ponsà, que la llogà adiverses empreses (cal Casas i cal Monràs). L’any 1980 l’Ajuntament de Sabadell l’adquirí per tal d’allotjar-hi l’arxiu municipal.
– Fonts: http://www.sabadell.net/Fitxes/ i http://ca.sabadell.cat/Ahs/p/casaponsa_cat.asp
Observaciones
Actualment es la seu de l'Arxiu Històric de Sabadell (AHS)
Rutas
Itinerario Modernista de Sabadell
