Ferran Romeu i Ribot (Barcelona, 6 de desembre de 1862 – 31 de març de 1943), va ser un arquitecte modernista i urbanista català.
Fill de Jaume Romeu i Dimas, canvista de professió, i Francesca Ribot i Saball naturals de Barcelona. Es va titular el 8 de novembre del 1887 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre 1889 i 1913 va exercir la docència en aquesta Escola des de les càtedres de Tecnologia, Projectes, Dibuix i Modelat a guix.
El 1896 va guanyar, amb l’escultor Pere Carbonell, el concurs internacional de projectes per a l’erecció d’un monument sepulcral a Cristòfor Colom, que va ser executat a Santo Domingo.
Va ser el responsable de l’últim tram de les obres d’obertura de la Via Laietana entre el carrer de Sant Pere Més Baix i la plaça d’Urquinaona, que van acabar el 1913.
Dins el modernisme va construir, entre altres edificis, la casa Conrad Roure, Aribau, 155 de Barcelona el 1902, amb visibles influències estructurals del Castell Béranger d’Hector Guimard, i la casa Armet, avinguda de Gràcia a Sant Cugat del Vallès el 1898 .
Va ser coautor el 1917 del Pla General d’Urbanització de Barcelona, conegut com a pla Romeu-Porcel.
Va morir el 6 de desembre de 1943 a casa seva al carrer del Pintor Fortuny, 1 de Barcelona.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferran_Romeu_i_Ribot
. Real Academis de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/5173/ferran-romeu-ribot
. Ruta Europea del Modernisme: http://www.artnouveau.eu/ca/author.php?author=114
