L’any 1880, Francesc Xavier Camps i Puigmartí, industrial i promotor barceloní, va fer construir aquesta torre a l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, per satisfer la forta demanda d’aigua de boca de la ciutat de Barcelona, que estava en ple procés d’expansió. Un sistema de bombament portava l’aigua de la llera del riu Besòs a un dipòsit situat a uns 50 metres d’alçada i que gràcies a això tenia prou pressió per fer-ne la distribució. Al projecte original la torre era més alta, havia de mesurar 124 metres d’alçada i tenir un segon dipòsit a uns 80 metres. Per dur a terme aquesta empresa es va crear la societat anònima Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós, però aquesta va fer fallida el 1888 perquè en èpoques de sequera el bombament provocava la infiltració d’aigua de mar i augmentava la salinitat fent-la no apta per al consum.
L’any 1895, la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) la va adquirir amb la idea de donar-li un ús industrial. Finalment, el 1922 la família Girona va comprar la torre i els terrenys dels voltants per integrar-los a la seva foneria, fabricant d’estructures de metall i maquinària ferroviària (més endavant rebatejada com a Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, Macosa), per això també se la coneix com a Torre Macosa. Durant setanta anys aquesta torre va proveir d‟aigua el sistema de refrigeració dels dos trens de laminació. Macosa va desaparèixer el 1989 quan es va fusionar amb l’empresa Maquinista Terrestre i Maritima i la francesa GEC-Alstom. El 1993 la producció es va endur a Santa Perpètua de Mogoda i la torre va quedar abandonada.
La Torre de les Aigües del Besòs es troba ubicada a la plaça de Ramon Calsina, al barri de Sant Martí. Es tracta d’una torre de planta circular construïda amb maó ceràmic massís que queda a la vista. La torre està dividida en quatre parts separades entre si per una cornisa formada per diverses anelles superposades. El nivell inferior té el mur decorat amb grans arcs cecs i unes bandes llises que recorren tot el mur; a la part inferior s’obren algunes portes d’arc de mig punt i ulls de bou. El tram següent, el més llarg de tots, té la mateixa decoració mural i a més s’obren finestres d’arc de mig punt i ulls de bou. El tercer nivell és el que correspon al dipòsit d’aigua, que té capacitat per a 12.000 m3 d’aigua; aquí hi ha el mateix tipus de decoració i obertures però també hi ha una escala exterior realitzada amb volta catalana que s’aguanta en mènsules metàl·liques. L’últim tram, el més petit, té el parament llis i en lletres metàl·liques es pot llegir “BESÒS.” La torre està coronada per una cornisa i un mur que fa de tancament al terrat que té al centre una petita construcció circular amb teulada cònica que guarda l’escala. A l’interior de la torre hi ha una escala helicoïdal amb contraforts de volta catalana.
Adossada a la torre es troba la Casa de les Vàlvules que és de planta basilical, sense absis, i la teulada a dos vessants. El material de construcció és el mateix que el de la torre i igual que la decoració mural, amb bandes llises, però aquí desapareixen els arcs cecs. Als extrems curts s’obre una gran finestra d’arc de mig punt per banda. El costat llarg oposat a la torre és la façana principal; la porta, de grans dimensions, és d’arc de mig punt i queda emmarcada per dues pilastres amb la mateixa decoració de bandes llises que la resta de murs. Tot l’edifici és coronat per una gran cornisa.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=42458
. MNACTEC – Mapa del patrimoni industrial de Catalunya: https://mnactec.cat/150elements/index.php/company/torre-de-les-aigues-del-besos/
- Restauració:
L'any 2010, una inversió de 3,5 milions d'euros d'Agbar i l'Ajuntament han permès la rehabilitació, que ha durat tres anys i ha volgut respectar l'obra original. El projecte de restauració l'han dirigit els arquitectes Antoni Vilanova i l'Eduard Simó, amb la col·laboració de la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer.
- Protecció:
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 7411-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 25/05/2000
Publicació: BOP
Data publicació: 14/06/2000
