Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 – Martorell, 19 de març de 1951) va ser un arquitecte català pertanyent a la que s’ha anomenat “segona generació d’arquitectes modernistes”, titulats entre 1906 i 1911.
Fill del mestre d’obres martorellenc Pere Ros i Tort i de la barcelonina Dolors Ros i Maynés, va seguir els passos del seu pare, estudiant a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, aconseguint el títol d’arquitecte el 1911. Durant els primers anys va treballar amb el seu pare. Va contreure matrimoni amb Agustina Giralt sense arribar a tenir descendència.
Al llarg de la seva trajectòria professional Josep Ros i Ros va exercir d’arquitecte municipal de Sant Llorenç d’Hortons (1913-1950), El Papiol (1913-1951), Gelida (1914-1951), Olesa de Montserrat (1917-1951) , Martorell (1918-1951), Piera (1920-1951), Corbera (1924-1951), Pallejà (1925-1949), Sant Sadurní de Noia (1932-1944), Torrelles de Llobregat (1932-195) Sant Andreu de la Barca (1939-1951) i Castellbisbal (1940-1944), i també va treballar a Terrassa, Igualada i Sant Feliu de Llobregat, on va deixar obres importants.
Pel que fa a la seva obra, es pot qualificar de transició entre el modernisme i el noucentisme. Podríem dir que treballa un tardomodernisme formalment proper al noucentisme, però amb una ornamentació típicament modernista. Va estar clarament influenciat per l’estil de l’arquitecte Manuel Raspall.
A les poblacions de les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia i el Baix Llobregat va ser on la seva obra va deixar més empremta.
Va morir a Martorell el 19 de març de 1951 a l’edat de 65 anys.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Ros_i_Ros
. Pobles de Catalunya: https://www.poblesdecatalunya.cat/galeria.php?g=23
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=13129
