Cristóbal Cascante i Colom (Esparreguera, novembre de 1851 – Barcelona, 12 de juliol de 1889, va ser un arquitecte modernista català.
Fill del fabricant de teixits Cristóbal Cascante i Llopart (1810-1891), natural de Monistrol de Montserrat, i de Maria Colom i Castells (1809-1879), hereva d’Esparreguera. En aquesta vila, el matrimoni va establir una fàbrica de cotó, que es va incendiar a mitjans del segle XIX, cosa que va obligar el pare a treballar d’encarregat a la factoria Molí Vell que la família Mercader tenia a Martorell.
Entre 1871 i 1873, Cristóbal Cascante Colom es va matricular a la Universitat Literària de Barcelona i va ingressar a l’Escola d’Arquitectura per la qual es va graduar el 15 de març de 1878. Al llarg de la carrera va tenir com a professors destacats arquitectes de la Renaixença catalana, com Elías Rogent, August Font o Francesc de P. del Villar Lozano. Va ser company de promoció d´Antoni Gaudí, Eduard Mercader, Pere Falqués, Camil Oliveras i Leandre Serrallach. Mentre estudiava, va treballar al taller d’escultura de Venanci i Agapit Vallmitjana, artistes i professors de l’Escola de la Llotja de Barcelona, i al taller d’ebenisteria d’Eudald Puntí. A partir del 14 de desembre de 1876, Cascant i Gaudí van intervenir a les obres del cambril de la Verge, del monestir de Montserrat, que dirigia Francesc de P. del Villar.
La producció arquitectònica de Cristóbal Cascante, realitzada entre el 1878 i el 1889, és representativa del corrent medievalista de la Renaixença catalana. La seva obra posa de manifest, en un primer moment, la influència directa de Rogent. És l’època en què va compartir despatx amb Eduard Mercader i Sacanella, amb qui va fer la reforma i ampliació del Col·legi de Loreto a Barcelona (1878-1890), cremat el 1909, i la primera restauració de l’església de Sant Pere de les Puel· les (1883), també a Barcelona. Paral·lelament va començar a col·laborar amb Joan Martorell Montells i Antoni Gaudí, que li van confiar la direcció de les obres que s’estaven realitzant a Comillas (Cantàbria), projectades per ells mateixos per encàrrec d’Antonio López López, primer marquès de Comillas, o d’alguns els seus familiars, com Eusebi Güell o Máximo Díaz de Quijano. A més, Cascante va projectar el monument al primer marquès de Comillas (1885), que per diverses causes no es va realitzar fins al 1890, fent-se’n càrrec Lluís Domènech i Montaner, que va introduir algunes variants en el projecte de Cascante, però conservant la part bàsica. Cascante és autor, també, de l’Hospital de Comillas (1885-1888), per encàrrec de Claudio López López.
L’última obra de Cascante va ser Can Casas (cellers Müller), al Bruc, iniciada el 1888 aprofitant una de les estades que realitzava a Catalunya, però que no veuria acabada a causa de la seva sobtada i prematura mort, esdevinguda el 12 de juliol de 1889.
– Fonts:
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50012/cristobal-cascante-colom
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Crist%C3%B3bal_Cascante_i_Colom
. Commemoració del centenari de la construcció de can Casas i de la morí de l’arquitecte Cristóbal Cascante (1889-1989): https://www.diba.cat/documents/429042/5513304c-4fc9-409c-9ee6-3421164c78fa
