What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image

Es va construir el quiosc el 20 d’abril de 1917, per la raó social Salles i Amat i disseny de l’arquitecte manresà Josep Firmat i Serramalera. Substitueix un anterior de fusta obra d’Ignasi Oms.

El seu disseny segueix molt directament al del quiosc de l’Anís del Mono, emplaçat a l’estació de tren de Badalona, projectat per Josep Puig i Cadafalch.

Quiosc d’estil modernista, que forma un conjunt harmònic amb la casa també modernista, ca la Buresa, ubicada a la mateixa plaça. La seva tipologia és pròpia de principis del segle XX, moment en què les ciutats s’embelleixen fruit del desenvolupament econòmic i burgès. Es tracta d’una edificació aïllada, de dimensions reduïdes, que tenia per objecte la venda de diaris i revistes. És de planta quadrada, amb unes dimensions de 2,20 x 2,20m. i una alçada interior de 3,2m. La seva estructura té un aire classicitzant i cal distingir clarament tres parts:

1- Un basament de pedra esculpida amb motius geomètrics i florals.

2- Un cos de fusta i vidre, que resol la transició amb la coberta, mitjançant una franja d’ornamentació concebuda com a capitell.

3- Constituïda per la coberta, amb volta de canó en forma de creu, d’alumini gofrat. Culmina la construcció una estructura de ferro forjat, que forma una creu en planta servint de penell, que dóna esveltesa al conjunt.

A la investigació duta a terme pel documental Milicianes (emès per TV3), s’explica que la miliciana Ramona Soldevila i Cires (1898-1936?). Era una dona d’idees avançades, combativa i ideologia republicana. El 1932 va començar a militar a ERC. Es va casar amb el manresà Josep Sallés i Merly i es va establir a Manresa (1920). Amb la mort del marit, el 1925, va heretar el quiosc de la plaça de Sant Domènec, que pertanyia a la família Sallés. El 1929, Ramona Soldevila feia de corresponsal del diari La Vanguardia a Manresa. El 1934 va vendre el quiosc a Miquel Arpa per motius de salut.

– Fonts:

. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16570

. Tot passejant: https://modernistespuntcom.blogspot.com/2011/02/quiosc-de-larpa-manresa.html

. Catalunya Film Comission: https://www.bcncatfilmcommission.com/ca/location/quiosc-arpa

. Mapio.net: https://mapio.net/pic/p-46773816/

. Apugem la persiana: https://apugemlapersiana.wordpress.com/2019/02/12/quioscos-de-manresa/

. Memòria.cat-edu: https://www.memoria.cat/edu/blog/2019/02/06/personatge-del-mes-ramona-soldevila-cires-1896-1936/

Q Proteccions:

Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 1885-I
Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
Data Disposició: 23/01/1985

Q Observacions:

El seu estat de conservació és molt bo, ja que recentment ha estat objecte de restauració.
Actualment l‟espai s‟utilitza com a punt d‟informació turística.

Additional Details

  • Estilo:Modernisme
  • Años de construcción:1917
  • BCIL Bien Cultural de Interés Local

Related Posts

None found

image