Entre el febrer i el juliol del 1910 Masó desenvolupa el projecte, encarregat per l’industrial Alfons Teixidor i Saguer. En aquesta primera fase s’executa un conjunt format per dos cossos independents, units per una passarel·la amb arcs parabòlics, destinats, un a l’habitatge del propietari i un altre a oficines. A través d’ells s’accedia a un passatge interior que donava pas a magatzems i tallers a banda i banda.
Les façanes presenten un basament d’encoixinats de pedra i la resta de paraments són arrebossats i amb elements de ceràmica vidrada de color blanc a les rematades superiors i a les obertures. Són interessants els pinacles asimètrics, que remeten a la forma de les espigues del blat, el disseny de les peces ceràmiques i de la forja de reixes i portes, els fanals amb vidres blaus, les vidrieres de les obertures, les formes de les finestres i dels elements estructurals i constructius així com les teules de ceràmica vidrada amb forma d’escates.
El conjunt va ser ampliat entre el 1915-1916 amb una petita edificació a la dreta de l’habitatge. Entre el 1923 i el 1924 es va tornar a ampliar el conjunt amb dues naus situades a l’esquerra de les oficines. Aquestes ampliacions les va executar també Rafael Masó i ja estaven previstes al pla inicial. Així, la façana resultant posa de manifest aquestes intervencions posteriors. El cos inicial és el més proper al llenguatge gaudinià; fantasiós i extravagant. Sembla que es volgués assimilar amb la morfologia d’una muntanya de farina. Rafael Masó ens va deixar aquesta frase: ”fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques Tot nevat!” , fent referència a la insistent petició del propietari que volia simbolitzar l’activitat farinera del negoci.
Per a la realització d’aquesta obra Rafael Masó va dissenyar totes les peces i es va recolzar en els artesans que habitualment hi col·laboraven, que van ser:
. Joan Baptista i Alfons Coromina, ceramistes de la Bisbal d’Empordà (les teules en forma d’escates de les teulades).
. Nonito Cadenas, ferrer de Girona.
. Granell,Rigalt i Cia. – Lluís Rigalt, cristaller de Barcelona.
. Adolf Fargnoli, ebenista de Girona.
. Antoni Serra, ceramista d’Olot. (les peces blanques de la façana).
. Caselles, picapedrer de Girona.
. Miquel Pratmans, fuster de Girona.
– Fonts:
. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=21251
. Projecte/Treball Final de Carrera – Gemma Font Timonet (2008) – UPC-EPSEB: https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/5691
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Farinera_Teixidor
. Wikiarquitectura: https://es.wikiarquitectura.com/edificio/la-farinera-teixidor/
. Fotografia d’Alfons Teixidor i Saguer – UPC-edu: https://www.wikiwand.com/es/Farinera_Teixidor
És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
None found