Rafael Atché i Farré, originalment Rafael Atxer (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) va ser un escultor, pintor i gravador català.
Va treballar a finals del segle XIX i principis del XX. És autor de l’escultura que corona el monument a Cristòfor Colom de Barcelona així com un gran nombre d’obres de caràcter monumental, tot i que també va cultivar la temàtica religiosa i l’escultura funerària.
Fill de Gaietà Atxer i Diumenge de Barcelona i Rafaela Fané (o Farré) i Seguí de Ciutadella, (Menorca), casats a Barcelona el 27 de març de 1843.
Va realitzar els seus estudis artístics a l’Escola de la Llotja de Barcelona, aleshores situada a Pla de Palau. Va continuar la seva formació al taller dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana de qui va heretar l’estil naturalista que el caracteritza. Va participar en diverses de les Exposicions Nacionals celebrades, tals com la de 1882 i 1884.
Juntament amb l’escultor Josep Carcassó i Font, company seu de l’Escola de la Llotja, va muntar un taller on van produir un gran nombre d’obres de temàtica religiosa entre les quals destaquen Sant Agustí i Sant Feliu que daten del 1872. Moltes d’aquestes peces eren encàrrecs d’un contractista gallec establert a Buenos Aires que només policromava les talles que Atché realitzava a Barcelona.
Va fer un bon nombre d’obres de caràcter monumental entre les quals destaca l’escultura de Cristòfor Colom que corona el monument barceloní. També és autor d’un gran nombre de monuments així com d’escultures realitzades per integrar-se a l’arquitectura d’edificis construïts en el període modernista. Bon exemple d’aquesta última tipologia són la decoració del rellotge i els bustos del P. Canyelles i de Carbonell per a la façana de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona, sense oblidar els grius que va modelar per a la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella o els relleus del frontó del Palau de Justícia de Barcelona. Però on realment es pot veure el seu talent és sens dubte en els petits projectes de fang, de factura ràpida i nerviosa, que servien de model previ per a les seves obres. Són obres plenes de moviment i força que el revelen com un gran escultor.
Un dels vessants més rellevants de l’obra de Rafael Atché, deixant de banda l’obra monumental, segurament és l’escultura destinada a l’embelliment de mausoleus i cementiris. La seva producció dins aquest gènere es caracteritza pel seu lirisme i caràcter poètic. És en aquestes obres on veiem una certa aproximació al Modernisme i a l’escultura funerària que s’acabaria imposant anys més tard. Aquesta evolució es veu més clarament en les darreres obres.
L’última obra que va realitzar va ser La mort del comte de Gers, basada en la poesia d’Àngel Guimerà, i que va conservar el seu deixeble l’escultor F. Vila.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Atch%C3%A9_i_Ferr%C3%A9
. Real Academia de Historia: http://dbe.rah.es/biografias/31591/rafael-atche-y-fane
. Fernando Alcolea, febrero 2014: http://wm1640482.web-maker.es/Biograf-as-de-escultores-A/Rafael-Atche/mobile/
