La casa Miquel Martí, també coneguda com a Casa Madurell (per Maria Madurell), és un edifici singular, entre mitgeres, de planta baixa i pis, terrat i sortida pel dsrrera. Domina la composició vertical amb tres pilars coronats per gerros ornamentals i frontó, on figuren els tres plafons de terracota amb les inicials del propietari (MM), la paraula (any) i l’any de finalització de la construcció (1919).
Destaca la gran profusió d’arts aplicades de ceràmica, trencadís i terracota, especialment en el coronament, format per mosaic de trencadís realitzat amb peces de ceràmica esmaltada de forma irregular. La decoració representa, en els pilars verticals, motius florals de color rosa, vermell i blau sobre fons verd. La resta és un trencadís de color groc clar.
També destaquen les llindes de les obertures superiors de maó d’obra vista, les baranes i reixes de ferro colat o forjat i les impostes de ceràmica de color groc clar, de les dues plantes.
En conjunt és una façana on el mostrari artístic i la seva imbricació amb l’arquitectura la fan digna d’admiració.
– Fonts:
. Portal d’Informació Urbanística BCN: https://ajuntament.barcelona.cat/informaciourbanistica/cerca/ca/fitxa/4747/–/–/cp/
. Arquitectura Modernista: https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/barcelona/tots/casa-miquel-marti
. Guia de recursos didàctics del districte de Sant Andreu – Edificis i monuments – 044.
Observacions:
Mentre feia fotos de la casa un veí, d'edat avançada, em va explicar que en aquesta casa hi vivien els propietaris de la fàbrica de gasoses La Familiar, molt coneguda a l'època. La fàbrica la tenien al mateix carrer, una mica més avall.
Proteccions:
Nivell de protecció: Béns d'Interès Documental (D)
