Joan Barrera i Ferrer (Arenys de Mar, 1872-1961) dibuixant, pintor i escultor català. Compagina l’activitat docent artística amb escultor de làpides i monuments funeraris. De caràcter esquerp, tímid i retret va propiciar una obra poc nombrosa però rica en matisos i caràcter.
Va estudiar dibuix, pintura, gravat i modelatge a l’Escola de la Llotja de Barcelona. Va destacar en dibuix i és en aquesta faceta que va col·laborar en publicacions escrites, especialment a l’Esquella de la Torratxa. A la seva estada a Barcelona va tenir un període d’afinitats amb l’anarquisme i se’l va relacionar amb el llançament de la bomba del Liceu (1893). Va ser exculpat de tot càrrec, però aquest fet el va distanciar de les seves activitats artístiques a Barcelona i va centrar la seva vida, professional i artística, a Arenys de Mar.
El 1922 va fer classes de dibuix al col·legi Arxer d’Arenys de Mar. La dècada de 1930 es converteix en un element destacat a la tertúlia que es crea a l’estudi de Francesc Arnau, al carrer de l’Església número 10 d’Arenys de Mar , on es reunien amb altres amics com Francesc Miquel i Vergés, Subirachs, Solís, l’Aràbia, Pere Nogueras, Lluís Ferran de Pol i altres. Unes reunions en què es xerrava, llegia, escoltava música, dibuixava. El contacte amb aquest grup va fer recuperar l’esperit més inquiet de joventut. Així es va lliurar a una gran activitat artística i creativa però curta, ja que es va veure truncada per la Guerra Civil espanyola.
Joan Barrera va ser molt hàbil en la utilització del carbó, sanguines i ceres, i el traç dinàmic, expressiu i emotiu, sobretot als apunts, donen a les seves obres un aire de frescor que recorden l’obra d’Isidre Nonell i de Ramon Casas. També va treballar altres tècniques com l’oli, de producció més reduïda i de qualitat no tan notòria. Al seu taller dels baixos de la Platja de Cassà va treballar com a marbrista per guanyar-se la vida fent làpides mortuòries. Molta d’aquesta producció és al cementiri d’Arenys de Mar. Per falta de diners, algunes làpides les va treballar per les dues cares, deixant a la vista la que creia que era més reeixida. A la faceta d’escultor es converteix en un Barrera més contingut que buscava un estil propi que expressés la seva creació artística.
Com a mestre va ser formador de diverses generacions d’inquiets i creatius arenyencs a qui va saber encendre la inquietud artística, així va ser mestre i amic de molts. El 1971 es va fer una primera exposició de record a la seva obra a l’Ateneu arenyenc i el 1977 una segona a la sala de la Caixa Laietana promoguda, com un homenatge, per Pep Quintana. Quaranta anys després d’aquesta segona mostra, el juliol del 2017, es va presentar “Recordant Joan Barrera: l’home, l’artista i el mestre” al Centre Cultural Calisay d’Arenys de Mar.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Barrera_i_Ferrer
. Ajuntament d’Arenys de Mar: https://arenysdemar.cat/fitxa.php?id=34789
