Joaquim Bassegoda i Amigó (La Bisbal d’Empordà, 16 de setembre de 1854 – Barcelona, 13 d’agost de 1938), fou un arquitecte i historiador de l’arquitectura català.
Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu (1817-1908), paleta de professió, i per tant germà del també arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb qui va treballar associat. Es va titular el 24 de desembre de 1878.
Al costat del seu germà va ser autor a Barcelona de les cases Rocamora (passeig de Gràcia 6-14, 1914-1920), un conjunt de tres edificis contigus de gran monumentalitat, d’estil modernista de tendència goticista i un cert aire afrancesat. Altres obres seves van ser: la casa Bosch i Alsina (plaça de Catalunya 8, 1891-1892), juntament amb el seu germà i el seu oncle Pere Bassegoda i Mateu; i la casa Berenguer (carrer de la Diputació 246, 1907-1908), també amb el seu germà. Va ser autor de la casa Juncosa a Olot (passeig de Barcelona 8, 1920), en un estil classicista d’influència francesa.
Tots dos germans Bassegoda van donar conferències en què van manifestar obertament què significava per a ells l’estil gòtic en què s’inspiraven per edificar les seves construccions modernistes: El 1887 el germà gran, Joaquim, va fer la seva primera conferència «La catedral de Girona» exposant una idea primerenca sobre l’arquitectura gòtica del país. Aquesta va ser ampliada pel germà petit, Bonaventura, el 1896 en una segona conferència L’arquitectura gòtica a Catalunya. En resum, exalçaven el romànic com l’art nacional català, qualificant com a genuïnes fins i tot les obres de transició, i reafirmaven la tesi que el gòtic s’havia implantat sobtadament al Llenguadoc (i per tant a Catalunya) arran de la croada contra els càtars. Tot i això, el nostre gòtic molt diferent del francès, creien que s’havia adaptat al país mantenint certes característiques essencials de l’estil anterior. Aquest argument, ja reivindicat per Piferrer, estava clarament influït per les tesis romànticopositivistes de Víctor Hugo i de l’arxiarquitecte Viollet-le-Duc: els que veien el gòtic com un art laic, i en canvi beneïen el romànic (i la continuïtat) en entendre’l com l’ortodòxia catòlica.
El 1905 va guanyar la càtedra per a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, fins al 1924. Paral·lelament va ser catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, que va dirigir entre 1922 i 1924.
Va ser president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1910 – 1912) i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on va exercir com a conservador dels edificis de l’Acadèmia entre 1926 i 1936, data en què va ser nomenat president accidental de la institució. President de l´Associació d´Arquitectes de Barcelona (1925). Se li va atorgar la Creu pontifícia “Pro Ecclesia et Pontifice”.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Bassegoda_i_Amig%C3%B3
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50022/joaquim-bassegoda-i-amigo
. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: https://www.racab.cat/es/
