Antoni Millás i Figuerola (L’Hospitalet de Llobregat, 1862 – Barcelona, 8 de maig de 1939), va ser un arquitecte català.
Es va titular a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’1 d’agost del 1888.
La seva obra es desenvolupa entre el neoclassicisme tradicional barceloní del Vuit-cents, de façanes ordenades segons uns eixos perpendiculars marcats pels balcons i les cornises; el modernisme goticista i floral de façanes descompostes en plans diferents, que prenen com a referència l’arquitectura dels professors, Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca Casanovas, i la d’Enric Sagnier; i finalment, el classicisme noucentista com a simbiosi i simplificació dels dos estils anteriors.
De la seva etapa modernista, la més creativa de l’arquitecte, sobresurten un conjunt d’edificis a Barcelona: la casa Farreras o casa Iglesias (1899-1900), carrer Mallorca, 284 (plànols signats per Lluís Domènech i Montaner i l’ascensor dissenyat per Josep Mª Jujol); les cases Francesc Farreras (1902-1903), Gran Via-Villarroel, gran xamfrà en pedra de Montjuïc i rics treballs escultòrics decoratius també en pedra; les cases Lenadre Bou (1905), carrer Pau Clarís, 154-156; la casa Agustí Valentí (1906-1907), carrer Sant Pere més Alt, just al costat del Palau de la Música Catalana i la casa Joan Fatjó (1910), rambla de Prat, 19 i la del número 27 (1910).
Autor del projecte d’urbanització del barri Artigues, de Badalona.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Mill%C3%A0s_i_Figuerola
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5376
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/51453/antoni-millas-figuerola
. Urbipedia: https://www.urbipedia.org/hoja/Antonio_Mill%C3%A1s_Figuerola
. Ruta Europea del Modernisme: http://www.artnouveau.eu/ca/author.php?author=280
