Isidre Reventós i Amiguet (Barcelona, 24 de juny, 1849 – 3 de juliol, 1911), va ser un poeta-publicista i mestre d’obres català.
Va néixer a Barcelona, fill de Ramon Reventós i Demestres, natural de Barcelona, i de Mercè Amiguet i Ventura, també de Barcelona. Dos anys més tard naixeria el seu germà Josep Reventós i Amiguet, que esdevindria un metge de renom.
Va seguir la carrera de mestre d’obres, que va exercir fins a la mort, i des de la seva joventut va mostrar el seu entusiasme per la literatura catalana i pels ideals nacionalistes, dels quals va ser un ferm i incansable capdavanter des de les agrupacions “La Jove Catalunya” i altres similars. Va col·laborar a les revistes “Lo Gay Saber”, “La Gramalla”, “La Renaixença” i “La Ilustració Catalana”, i va ser fundador de “La Llar” i “La Família Cristiana”, que el 1874 i 1875 van aparèixer a Barcelona amb caràcter exclusivament literari.
Era un veritable poeta líric, de tal rampell i vol, que es pot afirmar que dins del Parnàs català modern es va trigar força temps a trobar-lo successor dins de l’especialitat subjectiva manifestades a l’oda heroica, elegíaca o sagrada. El seu mestre i model va ser sempre Píndaro, les audàcies del qual de concepte i pomposa entonació el captivaven, de tal manera, que va arribar a imitar-les molt de prop en diverses de les seves obres.
Des del 1873, en què es va donar conèixer per la seva poesia “La Jove Catalunya”, fins al 1885, en què va emmudir definitivament la seva lira, va aconseguir als Jocs Florals de Barcelona les més altes recompenses, com l'”Englatina d’Or”. També va ser premiat amb La Misteriosa (1876-78), als Jocs Florals de la Joventut Catòlica de Barcelona (1880) i als de Montpeller i l’Associació Literària de Girona.
Com a Mestre d’Obres va construir nombroses cases, especialment a l’eixample de Barcelona, com ara: la casa Jaume Fransitorra (1903); casa Agustí Anglora (1904-1906); Casa Anglora Aguilera (1899-1902); cases Manuel Fransitorra V (1906). També va realitzar l’Ajuntament de Tiana, el panteó M. Casas de Vilanova, amb escultura de Josep Llimona, Cementiri de Montjuïc, o Can Noguera de Tiana.
– Fonts:
. Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/
. Enciclopèdia.cat: https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-55074.xml
