Agustí Anglora va ser el promotor de l’edific que al 1904 vaencarregar el disseny i la construcció ai mestre d’obres Isidre Reventós iAmiguet.
Edifici entre mitgeres, consta de planta baixa i quatre pisos.La façana s’ha singularitza per una tribuna central de pedra que s’estén en total’alçària de l’edifici i que acaba en una cúpula semicircular, emmarcada pelcoronament de l’edifici també de forma semicircular. A banda i banda de latribuna hi ha balcons amb baranes de ferro forjat.
La planta baixa té tres obertures amb arc carpanell. La porta d’entrada a la finca, de fusta talladaamb motius vegetals, queda situada a l’esquerra de la façana. Les dues altres oberturescorresponen a la farmàcia Ferrer Argelaguet, que també conserva les portesoriginals de fusta i vidres gravats a l’àcid amb el nom de l’antiga farmàcia:Farmàcia Robert.
A l’interior, el vestíbul queda dividit per un cancellsituat després d’un primer tram d’escales que separa l’espai interior de laporta d’accés del carrer. El cancell és de quatre batents amb agafadors metàl·lics,vidres gravats a l‘àcid decorats amb flors de tulipa i vidres emplomats decolors a la part superior, amb motius florals i vegetals. La decoració estàformada, a banda i banda, per un fris deguixeria policromada i arrambador, amb peces de ceràmica vidrada en tons blaus, verds i blancs disposades en formes romboïdals emmarcades per una sanefa floral també deceràmica vidrada.
A l’escala hi ha esgrafiats amb motius vegetals en blancsobre verd, situats en diverses zones, fins i tot a les voltes del diversostrams d’escala, amb una franja de tiges i fulles que a les cantonades esconverteix en floró quadrat. En el celobert, unes sanefes esgrafiades decoradesamb libèl·lules i motius vegetals, van marcant la separació de cada pis en alçaria.
Als replans del pisos destaca el treball en la decoració deles portes de fusta i les aplicacions metàl·liques: un espiell amb un dracfantàstic de perfil emmarcat en un rombe, timbre i un agafador, així com unes baranes de ferro forjat amb sinuositats de coup de fouet.
– Font: Joies del modernisme català :espais interiors – Editorial Enciclopèdia Catalana
