Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 – 2 de juliol de 1933), va ser un escultor català.
Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser deixeble de Josep Gamot. Va continuar els seus estudis a Roma el 1887, gràcies a una beca de l’Escola de la Llotja. A París va ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia Julien; va exposar en aquesta capital francesa els anys 1895 i 1902.
Al seu taller va tenir com a deixeble Pablo Gargallo i Josep Dunyach entre d’altres. Juntament amb l’escultor Josep Llimona va treballar al retaule de l’Església basílica de Santa Engracia de Saragossa.
Les seves escultures aplicades a l’arquitectura com les de la casa Lleó Morera, l’Amatller, l’Hotel Espanya, el Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.
Va ser col·laborador habitual de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, amb qui va treballar a l’edifici de la Duana del Port de Barcelona, la Casa Rupert Garriga, el Via Crucis de Montserrat, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Parròquia del Sagrat Cor del Poble Nou, l’agència de la Caixa de Pensions a Reus, etc. També és notable la seva producció d’art funerari, escampada per multitud de cementiris del país.
Va destacar com a medallista, entre d’altres va realitzar la de l’Exposició Universal del 1888, la de la Solidaritat Catalana, la del Centenari de Colom i la commemorativa de l’enderrocament de les muralles de Barcelona.
– Font:
https://es.wikipedia.org/wiki/Eusebi_Arnau
– Fotografia: Blog TOT PASSEJANT: http://modernistespuntcom.blogspot.com/2009/07/eusebi-arnau-i-mascort.html
