El que
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • Cementiris
  • Centres d'ensenyament
  • Centres sanitaris i assistencials
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • Edificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana
  • Establiments comercials
  • Estacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments Públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i Murs
  • Quioscs
  • Torres
On

Antoni Aymat i Segimon (Reus, 13 de juny de 1851 – c. 1900), va ser un pintor, gravador i vidrier català.

Natural de Reus, es va traslladar a Barcelona, ​​a l’Acadèmia de Belles Arts de la qual va començar els seus estudis. Per poder continuar-los, es va veure obligat a treballar de pintor decoratiu. Va ser soci fundador d’un centre per a aquarel·listes.

Els seus primers assajos van ser premiats en un certamen de l’Ateneu Barcelonès. Va concórrer a l’Exposició del Foment del Treball Nacional, on va instal·lar gravats en vidre que li van merèixer una medalla de bronze. Així mateix, va presentar altres gravats en vidres i una aquarel·la “ Vista de Barcelona”, que li va merèixer una medalla de bronze. També va participar en l’exposició de l’Ateneu Tarragoní, en què va obtenir igual recompensa, i en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, en què va exposar un retrat de mida natural gravada en vidre mirall, una sèrie de porcellanes pintades al foc, vidres gravats i vidrieres de colors, així com una altra vista de Barcelona a l’oli, que li va merèixer ser recompensat amb medalla de plata.

Es va establir com a vidrier al carrer Ample, 63 de Barcelona i es va especialitzar en vidres i vidres gravats.

Una de les poques obres conegudes són els gravats a l’àcid de formes figuratives, executades seguint el disseny del pintor Dionís Baixeras, per a la xocolateria La Mallorquina, actual Cafè de l’Òpera del 1882.

Va morir al voltant de l’any 1900

– Fonts:

. Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Aymat_y_Segimon

. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/57284/antoni-aymat-i-segimon

. Tesis Doctorado en Historia del Arte – Núria Gil Farré – Universidad de Barcelona: https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/134966/01.NGF_TESI.pdf