What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Bonaventura Bassegoda-Foto2
Bnaventura Bassegoda-Foto

Bonaventura Bassegoda i Amigó – (Barcelona, 16 de mayo de 1862 – 29 de noviembre de 1940), va ser un arquitecte, escriptor, historiador i crític d’art català. Va obtenir el títol el 30 de març de 1886. Va ser pare dels també arquitectes Bonaventura Bassegoda i Musté (1896-1987) i Pere-Jordi Bassegoda i Musté (1892-1988).

Membre de la segona generació dels Bassegoda, família barcelonina d’arquitectes originària del poble de Bassegoda (municipi d’Albanyà, Alt Empordà). A principis del segle XIX els seus membres es van traslladar a Barcelona, com a paletes. Els membres de la primera generació van ser Pere Bassegoda i Mateu (1817-1908), mestre d’obres, i contractista amb els seus germans paletes: Josep i Bonaventura. Aquest segon era el pare de Bonaventura i dels seus germans: Joaquim Bassegoda i Amigó, amb qui va treballar associat, Ramon-Enric i Josepa.

Va ser premiat als Jocs Florals de 1880, 1881, 1884 i 1885. El 1891 va publicar la recopilació de poemes “Joventut”. Va ser redactor de La Renaixença, La Il·lustració Catalana i L’Avenç, i va col·laborar, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia. Va estrenar sainets costumistes, com Viva l’avi! (1885), Pluja d’estiu (1886), Mero (1887) i Joc de Cartes (1887), i va publicar contes i novel·letes del mateix gènere, com Quaranta graus al sol (1886) i La bona gent (1888). Va militar a la Lliga de Catalunya i va ser membre de la Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la de Belles Arts. Com a historiador va publicar els seus estudis sobre l’arquitectura de la capella reial de Santa Àgueda de Barcelona, aparegut el 1895, i de manera especial la seva extensa monografia sobre la basílica de Santa Maria del Mar (1925-1927).

Com a arquitecte va participar al pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són, a Barcelona: la casa Rocamora (passeig de Gràcia-carrer Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Condal, amb què va guanyar el concurs anual d’edificis artístics a Barcelona; al Masnou: Casino del Masnou; a Olot: la casa Malagrida; a Igualada: l’escola Garcia Fossas.

Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1915-1916), president de la Comissió Provincial de Monuments de Barcelona (1922-1925) i arquitecte municipal d’Igualada.

. Obres i Projectes:

1889-92 Escola La Salle Bonanova (Barcelona) – (amb Pedro Ispirua i Ignasi Romañà)

1891-92 Casa Bosch i Alsina (Barcelona)

1895 Biblioteca Arús (Barcelona)

1900-04 Casino del Masnou (El Masnou)

1900-05 Torre Aymat (El Masnou)

1901-10 Casa Sensat Pagès (El Masnou)

1905 Casa Amadeu Maristany (Barcelona)

1905-06 Casas Josefa i Alejandro Jofre (Barcelona)

1906 Col·legi La Salle Comtal (Barcelona)

1907-08 Casa Berenguer (Barcelona) – (amb Joaquim Bassegoda)

1910-12 Casa Parés de Plet (Barcelona)

1914 Ajuntament de Premià de Dalt (Premià de Dalt)

1914-20 Casas Rocamora (Barcelona) – (amb Joaquim Bassegoda)

1920-22 Casa Malagrida (Olot)

1923-32 Conjunt d’habitatges unifamiliars (Cases Barates del CADCI) (Barcelona)

Fonts:

. Arquitectura Barcelona – http://www.geocities.com

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonaventura_Bassegoda_i_Amig%C3%B3