El que
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • Cementiris
  • Centres d'ensenyament
  • Centres sanitaris i assistencials
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • Edificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana
  • Establiments comercials
  • Estacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments Públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i Murs
  • Quioscs
  • Torres
On
Guillem Busquets-Foto3
Guillem Busquets-Foto2

Guillem Busquets i Vautravers, (Barcelona, ​​23 d’octubre de 1877 – Barcelona, ​​1 de febrer de 1955), va ser un arquitecte i urbanista català.

Fill d´Erasme Busquets i Puigoriol de Barcelona i Marianna Vautravers i Rutllan de Barcelona. Casat amb Maria Sindreu i Oliba, tenia la casa familiar i l’estudi al carrer de Mallorca, 318 de Barcelona. De jove va practicar el futbol al Català Futbol Club, club del qual va ser un dels seus fundadors. Va arribar a disputar un partit amistós amb el Barça.

Titulat el 13 d’agost del 1902, és reconegut per la seva intervenció juntament amb Josep Puig i Cadafalch en el disseny urbanístic de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Posteriorment (1936) va ser requerit per la Societat de Propietaris del Teatre del Liceu perquè emetés un dictamen sobre la projectada adquisició de dues finques a la Rambla.

El 1913 havia estat elegit regidor del districte IV de Barcelona per la Lliga Regionalista i en aquesta condició va participar en la ponència municipal que va desembocar en la creació del “pla urbanístic Romeu-Porcel”.

Des del 1914 va ser arquitecte municipal de Barcelona. També va ser catedràtic a l’Escola de Funcionaris d’Administració local. També va ser secretari de l´Associació d’Arquitectes de Catalunya, soci resident del Centre Excursionista de Catalunya i president de la Secció d´Arquitectura del mateix Centre des del 1922.

El 1942 va publicar el llibre “Eixample i reforma de la ciutat de Barcelona, ​​1842-1942”.

. Obres rellevants:

. 1902: Reforma de la farmàcia doctor Comabella. Carrer del Carme, 23 (Barcelona)

. 1906: Casa Solanes (Sant Boi de Llobregat)

. 1906: Casa Hurtado. Av. Pedralbes, 46-48 (Barcelona)

. 1908: Edifici de la tinença d’alcaldia, jutjat i dispensari mèdic del districte de Sant Martí (Barcelona)

. 1910: Casa Girona (Barcelona)

. 1910-13: Casa Giol. Passeig Font d’en Fargas, 2-4 (Barcelona)

. 1911: Casa Euvald Planas (Tiana)

. 1915: Edifici d’habitatges Pau Monmany. Cantonada carrers Mallorca i Sardenya (Barcelona)

. 1917: urbanització (parcial) de la plaça d’Espanya. (Barcelona) – (Juntament amb Josep Puig i Cadafalch)

. 1918: Cases Sanromà (Mataró)

. 1918: Tres habitatges unifamiliars. Carrers Copèrnic, Vallmajor i Raset (Barcelona)

. 1918-19: Casa Severino Izaguirre (Sant Cugat del Vallès)

. 1923: Escorxador (Puigcerdà)

.1924-25: Edifici d’habitatges Madame V. Pouget (Oceja, Alta Cerdanya, França)

. 1925-26: Casa Bonaventura Puig Morer (Puigcerdà)

. 1926: Dos habitatges unifamiliars. Carretera de Caldes de Montbui a Sant Celoni (Llinars del Vallès)

. 1926: Habitatges unifamiliars. Carrer del Conveni, 42-44 (Barcelona)

. Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_Busquets_i_Vautravers

. Arquitectura Catalana: https://www.arquitecturacatalana.cat/ca/autors/guillem-busquets-vautravers

. El Poder de la Palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5419