Emili Cabanyes i Rabassa (Mataró, 30 d’octubre del 1850 – 16 d’abril del 1916), va ser un arquitecte i polític català.
Fill de Francesc Cabanyes i Ballot, hisendat d’Argentona i de Maria Encarnació Rabassa i Camí, natural de Mataró.
Va estudiar a l’Escola Pía de Santa Ana i es va llicenciar en Arquitectura el 1875. Cinc anys després (1880) era nomenat arquitecte municipal de Mataró fins al 1892.
Emili Cabanyes es va casar dues vegades. La primera amb Mercè Marfà i Artigas, el 1883, amb qui va tenir set fills. I el 1898 es casa, en segones núpcies, amb Regina Marfà i Artigas, cunyada seva, amb qui no va tenir cap altre fill.
Entre les seves obres més destacades cal fer esment del Pla de l’Eixample de Mataró (1878), realitzat conjuntament amb l’enginyer Melcior de Palau; la capella del Sagrament de la basílica de Santa Maria de Mataró (1889). L’edifici central de la Plaça Gran, més conegut com El Rengle (que acabaria Puig i Cadafalch, el 1892). Aquest mateix any renuncia al càrrec d’arquitècte municipal. L’Escola d’Arts i Oficis (1894), també fent tàndem amb Puig i Cadafalch. I el 1897 un projecte de desviament de la Riera de Cirera, també amb l’enginyer Melcior de Palau i Català. El 1899 projecta l’edifici de Ca l’Arenas. A finals del XIX el Saló de Novetats. L’obelisc de la plaça Santa Anna, en memòria dels morts de les Guerres Civils i Francesa, enderrocat pel franquisme poc després de finalitzar la Guerra Civil espanyola.
Entre els anys 1903 i 1906 construeix l’edifici de l’Ajuntament de la vila de Canet de Mar. Per 1905 edifica l’immoble que popularment es coneix com a Cal Cruzate o cals Notaris. L’any següent (1906) fa el panteó de la família Marfà-Mesquera, al Cementiri dels Caputxins, i la nova seu de la Caixa d’Estalvis de Mataró.
Es va dedicar a la política local, com a regidor de l’ajuntament de Mataró i com a alcalde entre els anys 1895-1897 i 1899-1901. Va ser president i mecenes del Cercle Catòlic d’Obrers, i en reconeixement de les seves contribucions a la vida cultural, la sala Cabanyes, inaugurada el 1935, porta el seu nom.
El diumenge de Rams, dia 16 d’abril del 1916 moria a les tres de la matinada, als 65 anys. El seu enterrament va ser una manifestació de dol i l’església parroquial de Sant Josep es va omplir al màxim.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Cabanyes_i_Rabassa
. El poder de la palabra: https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17920
. Capgròs.com: https://www.capgros.com/actualitat/l-emili-cabanes-als-100-anys-de-la-seva-mort-1_704561_102.html
