Josep Campeny i Santamaría (Igualada, 5 d’agost de 1858 – Barcelona, 22 de gener de 1922), va ser un escultor català.
Va néixer a la Rambla de Sant Isidre d’Igualada al si d’una família de torners, sent el segon fill d’una família de vuit germans. Als 4 anys la seva família es va instal·lar a Barcelona, al barri del Raval. Es va formar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (Escola de la Llotja) i el 1881 va exposar obres a la Sala Parés, incloent-hi l’escultura d’un gos llop. Entre els companys d’estudis hi ha Josep Llimona i Eliseu Meifrèn. El 1883 va anar a estudiar a París, gràcies al mecenatge dels seus parents, la família Muntadas, propietària de l’Espanya Industrial. El 1889 va contreure matrimoni amb Joana Arró, amb qui va tenir dues filles. El 1911 va ser nomenat professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la Vila de Gràcia (Barcelona).
Va participar en moltes exposicions i va obtenir molts premis, incloent la tercera medalla a l’Exposició Universal de 1888. segona medalla a les exposicions de Belles Arts de Barcelona de 1893, 1896 i 1907 i a les exposicions de Belles Arts de Madrid de 1899 i 1906, i medalla d’or a les Exposicions de Viena (1904), amb Fascinació i Zaida, de Budapest (1907) i d’Atenes (1908) amb Epíleg.
Va practicar un realisme anecdòtic amb preferència per temes animals en moviment com Cérvol atacat per una àliga (1894) i Epíleg (1908), al Museu d’Art Modern de Barcelona, així com monumentals (General Lasarte, Iquique, antigament Perú i actualment Xile) . Va ser autor de l’Al·legoria de les Heures (1895) que es troba al Palau de les Heures i del grup de bronze L’Oració de Jesús a l’Hort de Getsemaní, que forma part del Rosari Monumental de Montserrat (1897-1900) ). Va modelar un dels lleons del monument madrileny a Alfons XII i va esculpir testa, bust o cos sencer de figures com Jacint Verdaguer, el tenor Masini, el còmic Fontova, l’historiador Balaguer o el poeta Manuel de Cabanyes.
Els anys 1879 i 1903 va fer dues escultures, en guix, dedicades als dotze treballs d’Hèrcules: en una es veu l’àliga devorant el fetge de Prometeu encadenat, mentre que l’altra mostra la lluita entre Hèrcules i l’àliga.
El 1911 va guanyar el concurs per fer tres fonts ornamentals a Barcelona, que es van instal·lar el 19 de desembre de 1912. Una d’elles és la Font de la Granota, obra escultòrica situada davant del Palau Robert, a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Les altres dues són la Font del Noi dels Càntirs, situada a la plaça Urquinaona de Barcelona, i la Font del Trinxa a la Ronda Universitat-Pelai, també de Barcelona.
Va instal·lar una escultura a Montserrat, inaugurada l’11 de juny de 1911, anomenada Monument als herois del Bruc, que va desaparèixer durant la guerra civil espanyola.
Obra seva és també el Monument als defensors de 1714 que es troba a Cardona.
Actualment la ciutat d’Igualada atorga el Premi d’Escultura Josep Campeny.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Campeny_i_Santamaria
. Real Academia de la Historia: http://dbe.rah.es/biografias/51165/josep-campeny-santamaria
