What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Signatura

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 – Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista català, vinculat a l’impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Fill d’una família de fabricants de l’alta burgesia, Ramon Casas és un pintor plenament vocacional des de l’adolescència. Als quinze anys marxa a París, a estudiar en el taller de Carolus Duran. El 1883 exposa al Saló del Champ  de Mars, de París, un autoretrat vestit de flamenc. Completa la seva formació artística pintant a Granada i a Madrid (1884 fins a 1885). Establert de nou a Barcelona, posteriorment pinta també a Sevilla.

El 1890 torna a París on està tres anys compartint casa i estudi amb Santiago Rusiñol al Moulin de la Galette, marcant un punt d’inflexió en la seva evolució. Influït per Toulouse-Lautrec i Steinlen es converteix en un excel·lent dibuixant de traç segur i característic. En la pintura a l’oli s’apropa més a Degues o Whistler, mostrant una forta personalitat en la qualificada com la “pintura en gris”, autèntica importació de la modernitat impressionista a la pintura catalana que el consolida com un dels grans pintors del moment.

De tornada a Barcelona reprèn la pintura de retrats i buscant nous escenaris pictòrics freqüenta Sitges, on atrau a Santiago Rusiñol. Cases es converteix en un dels primers llogaters del Cau Ferrat i participant en la primera i tercera Festa Modernista. Participa, amb entusiasme i bona aceptació crítica, a les exposicions organitzades a la Sala Parés, Rusiñol-Casas-Clarasó. Així mateix, inicia una visió de la vida col·lectiva amb obres de marcat caràcter social (Garrote vil, La càrrega), així com de la vida popular i elegant, patents en el conjunt pictòric que decora el Cercle del Liceu. L’embarcament de tropes i Ball de tarda són dues de les obres més significatives del moment (1896).

El 1897 forma part en la fundació de la cerveseria Els 4 Gats, juntament amb Pere Romeu, amic de joventut i natural de Torredembarra, d’on procedeix la seva família paterna. Amb Romeu comparteix una gran afició per l’esport, la bicicleta i l’automòbil. Els 4 Gats es converteix en el centre d’irradiació del Modernisme català i peninsular fins al seu tancament (1903), per on desfilen els artistes amb tot tipus de personalitats. Ajuda també a la promoció literària i gràfica del local amb la publicació homònima (1899).

De 1899 a 1903 i juntament amb Miquel Utrillo, que actua com a director i redactor de la revista, crea Pèl & Ploma, sens dubte la més important publicació del modernisme català i hispà. Cases publica els retrats al carbó que realitza de les més destacades personalitats de les arts, la política, les finances, els escenarios i la vida pública en general, un autèntic retaule de la societat del seu temps.

La vida artística de Ramon Casas, convertit en el més important retratista del seu temps, transcorre entre exposicions i guardons (Paris, Barcelona, Madrid, Viena, Munic…), viatges i el treball al seu taller, instal·lat al senyorial edifici del Passeig de Gràcia, 94 des del 1894. Cap al 1897 inicia la producció cartellística que li atorgarà una gran popularitat, ja que tracta tota mena de temes, unint el valor artístic a l’efecte publicitari; els cartells de Codorniu, Anís del Mono, curses de motor, els certàmens i esdeveniments barcelonins, les campanyes sanitàries en són alguns dels millors exemples.

El 1900 passa una llarga temporada a París, però de signe molt diferent de la bohèmia de Montmartre. El 1905 es trasllada a Madrid, on rep l’encàrrec de fer un retrat del rei d’Espanya. L’any següent un fet capital marca un punt d’inflexió determinant a la seva vida, el coneixement d’una jove venedora de loteria, Júlia Peraire, que es converteix en model, musa i amor de la seva vida.

Arran del coneixement de l’industrial, col·leccionista i filantrop Charles Deering realitza diversos viatges als Estats Units d’Amèrica, on és requerit com a retratista i dibuixant. Entre 1908 i 1921 realitza diversos viatges per Espanya i Europa amb Charles Deering. Cases atrau Deering per visitar Sitges, on el nord-americà construeix la seva residència i un palau, el gran complex artístic de Maricel.

Els darrers anys de la seva vida transcorren entre les exposicions, represes des de 1921 les Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés ja com una tradició de cada temporada.

El seu domicili de Sant Gervasi, on viu amb Julia, amb qui finalment ha contragut matrimoni després d’anys de convivència (1922), i el monestir de Sant Benet, propietat de la família, que l’artista ha fet remodelar pel seu habitatge i taller. A Sant Benet pinta diversos retrats i interiors ambientats a les dependències del monestir.

Ramon Casas mor a casa seva barcelonina de Sant Gervasi el 29 de febrer de 1932 i és enterrat al Cementiri de Montjuïc

– Fonts:

 . Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Casas_i_Carb%C3%B3

. Real Academis de Historia: https://dbe.rah.es/biografias/11175/ramon-casas-carbo

. http://anyramoncasas.com/biografia/