Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 10 de setembre de 1861 – Barcelona, 17 d’abril de 1903), va ser un arquitecte modernista català.
Va néixer al número 39 del carrer de Gignàs de Barcelona, fill de Cecili Gallissà i Camps, que va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i de Rosa Soqué i Perrodon, tots dos naturals de Barcelona.
Als divuit anys va ingressar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol d’arquitecte el 19 de febrer de 1885, amb vint-i-quatre anys, llicenciant-se amb una qualificació excel·lent. Va ser professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i va col·laborar amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol.
La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que va utilitzar com a llenguatge per consolidar el sentit nacional de Catalunya. Així, va dissenyar la bandera per a l’Orfeó Català que llueix solemne al Palau de la Música Catalana, presidint l’escenari en un mosaic de Lluís Brú.
Entre les seves obres més notables cal destacar la reforma de casa seva a Barcelona, Gignàs, 39; una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva a Barcelona, Arús a Vilassar de Mar i Casanovas-Terrats a Lloret de Mar. Dins dels habitatges familiars va realitzar la casa Pujol a Esplugues de Llobregat, la casa Gomis a el Papiol i a Barcelona la casa Llopis Bofill.
Les obres que Gallissà va fer al Baix Llobregat van tenir com a font d’inspiració principal l’estil gòtic i l’arquitectura de la casa pairal catalana. Als seus edificis fa ús d’un material constructiu molt arrelat i emprat a Catalunya com era el totxo, el gran coneixement tècnic del qual va demostrar sobradament. La referència a models procedents de la masia catalana és evident a la Granja Garcia i a la Casa Parroquial de Cervelló, totes dues projectades per Gallissà, mentre que l’església de Sant Esteve, on també va intervenir Josep Font i Gumà, és més fidel a l’estil gòtic.
Com els altres arquitectes de la seva generació, va dissenyar mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques llises i volumètriques per a revestiments, lletres i banderes, com la de l’Orfeó Català. La seva producció apareix en moltes de les obres dels arquitectes més coneguts pels quals va treballar, especialment les ceràmiques a l’obra de Domènech. Gallissà, juntament amb Domènech i Montaner o Joaquim Raspall, va ser dissenyador habitual de les ceràmiques de catàleg de la fàbrica Pujol i Bausis, especialment arrambadors de disseny. El 1900, el propietari de la fàbrica, Josep Pujol Colom, li va encarregar una reforma de les instal·lacions, que Gallissà tenia pràcticament acabades quan va morir el 1903. Els seus dissenys també formaven part dels catàlegs de paviment hidràulic que fabricava la casa Escofet. Va ser autor de l’adornament i enllumenat del carrer Ferran a Barcelona, el 1902, inspirat en dibuixos de rajoles medievals, de les quals va ser col·leccionista. També va dissenyar l’altar de la Concepció de l’església de Santa Maria del Mar.
Va participar en l’aplicació del ferro forjat i la decoració ceràmica, així com la creació dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner.
Fortament implicat en el moviment catalanista, també va intervenir a la redacció de les Bases de Manresa i va ser president de la junta permanent d’Unió Catalanista el 1897. També va ser vicepresident de l’Ateneu Barcelonès.
Des de jove va tenir problemes cardíacs, conseqüència dels quals va morir el 1903, quan tenia 42 anys, truncant-se així una brillant carrera i un futur que es podia intuir com a molt important.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Maria_Galliss%C3%A0_i_Soqu%C3%A9
. Gaudí Gaudí: http://www.gaudiallgaudi.com/CA525%20Gallissa.htm
. Ruta Europea del Modernisme: http://www.artnouveau.eu/ca/author.php?author=312
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50038/antoni-maria-gallissa-i-soque
