Josep Llimona i Bruguera, (Barcelona 8 d’abril del 1863 – 27 de febrer del 1934), va ser un escultor català, considerat un dels millors representants de l’escultura modernista catalana.
Juntament amb el seu germà, el pintor Joan Llimona, va freqüentar des de molt jove el taller del pintor Frederic Trias i va ingressar aviat a la Llotja, on va rebre classes de pintura amb el mateix pintor i d’escultura amb Rossend Nobas. El 1880 va guanyar una beca per estudiar a Roma, on va marxar també amb el seu germà i on va realitzar les primeres obres escultòriques, de caire més realista, que li van valer una medalla a l’Exposició del 1888 de Barcelona i li van permetre col·laborar en alguns dels edificis per al certamen, com als relleus de l’Arc de Triomf.
El 1893 va ser un dels fundadors del Cercle Artístic de Sant Lluc, fet que va provocar un gir en la seva concepció artística, que va tendir cap a l’idealisme i va realitzar obres de temàtica religiosa i funeraria. A partir d’una estada a París, influenciat per Auguste Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme, i a principis del segle XX es va incorporar al simbolisme.
L’obra més coneguda de l’escultor, Desconsol (1907) mostra una clara influència d’Auguste Rodin i representa els trets bàsics del Modernisme: nu femení lliurat a l’abandó, però serè. Les seves obres més destacades les va elaborar quan el nou corrent noucentista ja havia pres pes, però sempre mantenint-se en els postulats modernistes, com, per exemple, a Joventut (1913).
Es va casar amb la Mercè Benet i Salas, amb qui va tenir quatre fills. Va morir al seu domicili del carrer Mallorca, 289, després d’una malaltia penosa.
. Fonts:
. Ruta Europea del Modernisme: http://www.artnouveau.eu/ca/author.php?author=307
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llimona_i_Bruguera
