What
image
  • Bancs
  • Cases unifamiliars
  • imageCementiris
  • Centres d'ensenyament
  • imageCentres sanitaris i assistencials
  • Destruït
  • Edificis culturals i de lleure
  • Edificis industrials
  • imageEdificis públics, administratius o institucionals
  • Edificis religiosos
  • Edificis residencials plurifamiliars
  • Elements de façana o Interior
  • Establiments comercials
  • imageEstacions de tren
  • Fanals
  • Fonts
  • Mercats
  • Mobiliari urbà
  • Monuments públics
  • Parcs Urbans
  • Portals i murs
  • Quioscs
  • Torres
Where
image
image
Firma de l'arquitecte

Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d’agost del 1880 – Girona, 13 de juliol del 1935), va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle xx, un precursor del moviment del Noucentisme.

Masó va néixer a Girona en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada. L’ambient culte propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare, així com l’amor a la ciutat i les seves tradicions, van marcar la personalitat i trajectòria del futur arquitecte. Admirador d’Antoni Gaudí, durant els estudis a Barcelona Masó es va integrar al grup d’artistes i escriptors que crearien l’alternativa al Modernisme, és a dir, el Noucentisme. També es va distingir com a poeta, urbanista, polític i promotor de l’art i la literatura.

Va obtenir el títol d’arquitecte a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1906. Un cop finalitzats els estudis, es va establir a Girona, amb la idea de revitalitzar la vida cultural de la ciutat i modernitzar l’arquitectura. Col·laborar en la creació de la societat cultural Athenea. Va aglutinar un grup d’artistes i artesans que hi van col·laborar a les seves obres: Fidel Aguilar, escultor; J.B. Coromina, pintor i ceramista; Nonito Cadenas, ferrer; els germans Busquets, decoradors; Adolf Fargnoli, ebenista, etc. El 1911 va fundar amb els germans Coromina, la fàbrica de ceràmica “La Gabarra”, a la Bisbal, per poder disposar de les peces que ell mateix dissenyava. Uns anys més tard, el 1924, va fundar, juntament amb l’escultor Fidel Aguilar, una fàbrica d’argerata a Quart.

Masó va viure a la Casa Masó fins al 1912, quan es va casar amb Esperança Bru, i sempre va treballar a Girona, per això la major part dels seus edificis són a la ciutat i a la seva àrea d’influència. A més de cases, xalets i blocs d’apartaments, va dissenyar tota mena d’edificis, des d’escoles i hospitals fins a fàbriques i botigues. També es va dedicar a la reforma de masies i la restauració d’arquitectura medieval. Les seves obres més destacades són, a Girona, la Farinera Teixidor (1910), la Casa Masó (1911) i el centre cultural Athenea (1912); la Casa Masramon a Olot (1913), la Casa Cases a Sant Feliu de Guíxols (1914), i la ciutat-jardí de s’Agaró (1923).

– Fonts:

. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mas%C3%B3_i_Valent%C3%AD

. Fundació Rafael Masó: https://rafaelmaso.girona.cat/cat/maso.php

. Artistas de mi blog Art Nouveau: http://artistasisartnouveau.blogspot.com.es/

. Espais escrits: https://www.espaisescrits.cat/ca/qui-som/autors/rafael-maso-i-valenti

. COAC-Centre de documentació: http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/biografies/fitxa/4.html