Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, 1849 – Barcelona, 1916), va ser un arquitecte modernista català. Va contribuir a la modernització de Barcelona i, molt especialment, a la de Sabadell, ciutat que també vivia un moment d’expansió i de renovació urbanística.
Fill del mestre d’obres Vicenç Pascual i de Josepa Tintorer, es va titular a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid el 1877. Va exercir com a arquitecte d’Hisenda i com a arquitecte municipal de Gràcia, de Sant Feliu de Llobregat, de Sabadell, de Barcelona ( com a cap de la secció d’Urbanització i Obres) i de Vic.
Miquel Pascual va estudiar a Barcelona a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1866 fins al 1870, posteriorment acabarà els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on va obtenir el títol d’arquitecte el 1878. Va contreure matrimoni amb Josefina Sacrest i Dusol, filla de la família d’industrials tèxtils Sacrest i les colònies industrials Dusol.
Va tenir com a ajudant i col·laborador a l’Ajuntament de Gràcia i en obres particulars Francesc Berenguer Mestres, arribant a signar alguns projectes d’aquest arquitecte sense títol, per la qual cosa de vegades s’ha arribat a dubtar de l’autoria real dels mateixos oa considerar-se obra conjunta. La seva obra participa del clima de la Renaixença catalana que va orientar l’arquitectura cap a l’adopció eclèctica dels estils imperants a finals del segle XIX i principis del XX, com els historicismes d’arrel bizantina i medieval (l’església i el campanar de la Purissima Concepció, el Santuari de la Salut, i el Col·legi de l’Escola Pla a Sabadell), i el modernisme, amb obres públiques o semipúbliques de maçoneria i maó vist en el primer cas i edificis d’habitatges de parets estucades i ornamentació floral al segon.
Per a l’Ajuntament de Sant Feliu va realitzar un projecte de Casa Consistorial i escoles públiques (1880) i el primer Mercat Municipal (1884), i va completar i reformar el traçat del passeig Bertrand, que unia la plaça de l’Estació amb el centre de la vila (1895). A Sabadell, el pla d’eixample del 1886, els safareigs públics de la Font Nova i la capella del cementiri municipal, coberta amb una gran cúpula gallonada.
A Gràcia va aixecar el pla topogràfic de la vila i el Pla General d’Alineacions d’una de les seves avingudes modernistes més emblemàtiques, la Rambla de Prat (1889-1894), i va projectar la Casa Consistorial i el Mercat de la Llibertat, edifici dels més interessants de la seva producció (en col·laboració amb F. Berenguer), construït amb estructura metàl·lica, parets de tancament de pedra, finestrals de persiana de llibret i decoració d´obra vista. També a Santa Coloma de Gramenet va construir, amb Berenguer, l’Església Major i la casa rectoral.
. Fonts:
. Real Academia de la Historia: https://dbe.rah.es/biografias/50006/miquel-pascual-tintorer
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Pascual_i_Tintorer
. Arts 19: https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/32629/arts19_Miquel%20Pasqual.pdf?sequence=1&isAllowed=y
