Josep Pérez i Terraza (Mèrida, 1852 – Barcelona, 27 d’octubre del 1906), va ser un mestre d’obres nascut a Extremadura, de jove es va traslladar a Barcelona. Va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va obtenir el títol de mestre d’obres el dia 4 de juny de 1872. Fou un professional molt prolífic, a la seva curta vida, construint una gran quantitat d’edificis, especialment a l’Eixample de Barcelona.
Pérez Terraza va morir el 27 d’octubre del 1906 amb només 54 anys, quan la seva obra començava a tenir un elevat nivell. Les seves obres més destacades són: La Casa Francesc Farreras (1899); Casa Jaume Sahís de Gran Via, 704 (1898); Casa Caralt de Bailén, 125 (1899); Casa Antoni Massana de Bailén, 122 (1900); Casa Francesc Farreras – Jaume Vicente (1901); Casa Federico Vallet (1903); la casa del carrer Balmes, 159 (1906) i la Casa Enric Llorens (1907), per la qual va rebre un diploma el 1907 amb el mestre ja mort. És també interessant el disseny realitzat a la Farmàcia Madroñal.
El seu estil estava comprès entre eclecticisme, historicisme i modernisme. Tres de casa seva van ser seleccionades a l’exposició El Quadrat D’Or amb motiu de l’Olimpíada Cultural del 1990, prèvia als Jocs Olímpics de Barcelona.
. Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_P%C3%A9rez_Terraza
. El poder de la palabra: http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=5641
. Blog: http://jose-perez-terraza.blogspot.com/2013/10/los-inicios.html
