Josep Plantada i Artigas (Barcelona, 7 de juny de 1879 – Barcelona, c. 1943), va ser un arquitecte català.
Fill de Josep Plantada i Forés, agrimensor i mestre d’obres, natural de Barcelona, i de Joaquima Artigas i Ramoneda, també de Barcelona. Es va llicenciar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1902. Entre les obres principals destaca la Casa Queraltó (1907), a la Rambla de Catalunya. El 1911 va ser guardonat amb un premi al concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona pel Cinema Ideal (desaparegut).
L’any 1904 comença a treballar a l’Ajuntament de Barcelona com a ajudant de l’Oficina Facultativa d’Urbanització i Obres. El 1907 passa a ser cap de Divisió de la pròpia Oficina. El 1927 es converteix en cap interí dels Serveis d’Higiene, Sanitat i Assistència. És d’aquesta època que sempre se l’ha considerat l’autor del projecte de l’Hospital del Mar. El diari La Vanguardia de 25 de novembre de 1925 mostra el projecte d’Hospital de l’Esperança. El 1932 és nomenat cap del Servei d’Edificis d’Higiene i Sanitat.
Va construir la Casa Alberto Pujol (1906) a Barcelona; el 1912 va realitzar la casa Bau a Tortosa; el 1916 el casino del parc de la Ciutadella (Barcelona), en estil renaixentista francès; al voltant de 1920 va realitzar la reforma de Can Buxeres a L’Hospitalet de Llobregat i a Vilassar de Mar, Can Plantada (1925).
Després de la Guerra Civil espanyola, el 1940 és depurat del seu càrrec i passa a jubilació forçosa. Al juliol de 1943 se li concedeix pensió de viduïtat a la seva esposa Encarnació de Gràcia i Casas.
Plantada també va ser president els anys 1930-1931 de la Federació Catalana de Futbol, president del Club Esportiu Júpiter i directiu del FC Barcelona, durant la presidència d’Arcadi Balaguer i Costa.
– Fonts:
. Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Plantada_i_Artigas
. El poder de la palabra: https://epdlp.com/arquitecto.php?id=17796
