Josep Reynés i Gurguí (Barcelona, 1850 – Barcelona, 1926), va ser un escultor català. També es va dedicar a la decoració d’interiors, caracteritzant-se per un virtuosisme anecdòtic amb cert aire naturalista. També va cultivar l’escultura religiosa i funerària.
Fill de Pere Joan Reynés i Seguí, propietari natural de Palma i Francesca Gurguí de Barcelona. Format a l’Escola de Llotja amb els germans Agapit i Venanci Vallmitjana, va finalitzar els seus estudis a París (1873-1876), on va treballar al taller de Jean-Baptiste Carpeaux, de qui va rebre la influència de l’academicisme francès. El 1890 va obtenir la primera medalla a Madrid per La violinista.
Reynés és un escultor que va viure de ple l’època modernista, però la seva escultura es classifica més aviat dins del realisme, encara que dins del seu estil es manifesten alguns trets del Modernisme com són el sentiment nacional català, que es reflecteix en els motius de bona part de la seva obra i el delicat tractament de les figures que són d’un refinament exquisit.
Una de les primeres obres de renom va ser l’estàtua de Roger de Llúria (1885) del Saló de Sant Joan (actual passeig de Lluís Companys). El 1888 va formar part de l’equip d’escultors que va treballar en la decoració de l’Arc del Triomf, erigit com a entrada monumental a l’Exposició Universal de 1888. Reynés va ser l’encarregat d’executar el relleu titulat Adhesió de les Nacions al Concurs Universal, “Barcelona rep les nacions”, el fris principal de l’arc, on la ciutat de Barcelona rep les nacions participants a l’Exposició.
Una de les seves obres més celebrades va ser la del Gerro amb nens, al parc de la Ciutadella (1893), una font escultòrica de marbre situada en un estany de forma octogonal, on s’alça un gran gerro sobre el qual pugen uns nens, obra d’un gran dinamisme i minuciositat de detalls, en què l’autor va saber donar als nens una gran varietat de gestos i expressions, amb un realisme real tant en el moviment de les figures com en el treball anatòmic dels infants.
A Sitges va elaborar el 1898 el Monument a El Greco, una obra d’estil modernista. També a Sitges va realitzar el 1907 el Monument al Doctor Robert, dedicat al que va ser alcalde de Barcelona i fill predilecte de Sitges.
Va ser autor de diverses obres escultòriques en nínxols i panteons del cementiri de Montjuïc, com el panteó Salvador Bonaplata (1886); el panteó Carles Godó (1899); el panteó d’Emília Cazes, viuda de Clavell; el panteó dels germans Collaso Gil; el panteó Ortembach Coromina i el panteó de Francesca Seycher, viuda de Gener (1902-1906) i als cementiris del Poble Nou i Sant Gervasi de Barcelona i al de Sant Sebastià de Sitges.
El 1915 va ser autor de diversos bustos ornamentals per a la façana del Palau del Parlament de Catalunya, com els de Manuel Tramulles i Antoni Viladomat.
Altres obres seves són: les estàtues dels pintors Marià Fortuny i Eduardo Rosales al taller-temple dels germans Masriera (1884), ja desaparegudes, un bust en bronze de Cervantes a la Biblioteca de Catalunya (1885); l’estàtua eqüestre de Maria Cristina d’Habsburg (1891, MNAC); i l’Ascensió del Senyor al cel (1902-1903), per al Segon Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat. Té diverses obres exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
– Fonts:
. Viquipèdia: https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Reyn%C3%A9s
. Gaudí y el modernismo en Cataluña: http://www.gaudiallgaudi.com/ES013%20Reynes.htm
. Patrimoni funerari: http://www.patrimonifunerari.cat/artistes/escultors/3054-2/
